Agricultura dijous, 18 de Setembre de 2014

L’informe del CADS qüestiona la viabilitat del Canal Segarra Garrigues.

Autor: Jaume Moya

El Comité d’Assessorament de Desenvolupament Sostenible del Govern de la Generalitat es mostra molt crític amb el Canal i no descarta el transvassament com a eina per a fer-lo viable

resclosa del Canal Foto: Vila de Torà

El Canal Segarra Garrigues és la segona obra pública més important avui en dia a Catalunya. El projecte fou concebut fa dècades com a gran esperança de futur per a l’agricultura de les terres de Ponent, que havia de multiplicar la producció de les explotacions del secà, que havia d’estendre un regadiu eficient i modern, que havia de dinamitzar l’economia i la societat de les terres de Lleida -especialment les comarques de la Segarra, l’Urgell i les Garrigues- i que, fins i tot, esdevenia una eina essencial contra el canvi climàtic.
Avui, no obstant, totes les il•lusions posades en el projecte des del territori s’estan esvaint. A una desviació pressupostària del 81%, a una xarxa d’interessos clientelars i portes giratòries (encapçalades per l’exconseller d’agricultura Josep Grau, avui president de l’entitat privada Aigües del Segarra Garrigues), les sospites de la voluntat de transvassar l’aigua del Segre cap a les conques internes i a un preu de l’aigua inabastable per la majoria de les explotacions familiars i tradicionals, s’hi suma ara l’informe del CADS. Segons informe, que s’ha mantingut en secret des del Govern i que ara ha estat fet públic des del grup parlamentari d’ICV-EUiA, tot i les reiterades peticions formulades des del Parlament, qüestiona la integritat del projecte, la seva viabilitat mediambiental i econòmica, la conveniència d’estendre els regadius a zones tradicionalment de secà i l’aprofundiment en el desequilibri territorial que de tot això resulta.
Ente d’altres afirmacions, l’informe del CADS denuncia que, després de 12 anys des de l’inici de les obres, amb l’actual estat de desenvolupament de la infraestructura, la superfície regable només són 10.454 ha, el 14,7 % de la superfície prevista inicialment, que la Comissió Europea encara no ha certificat que es compleixen les mesures correctores i compensatòries previstes a l’Estudi d’Impacte Ambiental i a la Declaració d’Impacte Ambiental, que els cabals del Segre i els seus afluents estan experimentant una tendència a disminuir, per la qual cosa no hi haurà prou aigua per alimentar el Canal d’Urgell i el Segarra – Garrigues, ni per garantir el cabal ambiental mínim del riu Segre, que caldria abans dur a terme una modernització del sistema de reg del Canal d’Urgell que és del tot inviable econòmicament (requeriria una inversió de 51 M€), que el nivell d’endeutament d’Aigües del Segarra – Garrigues (avalada per la Generalitat) fa inviable que es puguin assumir noves inversions o compromisos d’inversió en relació amb aquesta infraestructura i que l’elevat preu de l’aigua faci prohibitiu l’accés al recurs a les petites explotacions, en benefici de les grans corporacions agroindustrials i obrint el camí a l’especulació amb el sòl agrari. A més, adverteix que la transformació en regadiu de terrenys fins ara de secà pot suposar la possible afectació a la biodiversitat per la pèrdua d’hàbitats com a conseqüència de les concentracions parcel•làries, causar un increment de les plagues en els cultius i disminuir la qualitat de l’aigua i augment de la salinitat al tram baix del riu Ebre per la dilució de nutrients i fitosanitaris presents al sòl. També denuncia que tota la planificació s’ha fet d’esquena a la societat directament afectada i que això accentua la frustració pels compromisos incomplerts.
Com a conclusió, el CADS incideix en la necessitat d’una auditoria economicofinancera, amb informació sistemàtica i actualitzada sobre els costos de construcció, explotació i manteniment, revisar els projectes en fase d’execució i redimensionament de l’obra i potenciar la col•laboració amb corporacions d’usuaris locals i empreses de la zona afectada, així com reduir els costos energètics amb l’ús de les renovables.
Per altra banda, l’informe no defuig la polèmica i planteja la conveniència que el Canal garanteixi l’abastament d’aigua per a la regió metropolitana com a reforç del sistema Ter - Llobregat. Això suposaria un transvasament de conques que, necessàriament, hauria de comptar amb el vistiplau de l’Estat espanyol.
Entre els autors de l’informe, membres del CADS, hi ha catedràtics i professors de geografia, ciències biològiques, enginyeria, estratigrafia i medi ambient de la majoria de les universitats catalanes, així com tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua i d’altres experts i investigadors en la gestió de l’aigua, els recurs hídrics i el medi ambient. El CADS està presidit des del 2012 per Ferran Rodés, empresari català vinculat a empreses de comunicació i publicitat, a la corporació Aciona i al diari Ara.

informe.pdf