Societat dimecres, 13 de Novembre de 2024

Aigua de Rubinat, de l'esplendor a l'ocàs

Autor: somsegarra

Entre darrers del segle XIX i mitjans del XX, el poble de Rubinat va viure un gran auge económic amb l’explotació de les aigües medicinals purgants que brollaven del Torrent Salat.

Instal·lacions Rubinat Gorgot Foto: Ramon Sunyer

La història comença pels volts del 1870, quan el doctor Pau Llorach i Malet, fill de Les Piles, va fer un viatge per la zona de Rubinat i un pastor li va comentar que no podia portar les ovelles per la zona del torrent Salat perquè patien diarrees. Aleshores va prendre mostres de l'aigua de la zona i l’analítica va detectar un alt nivell de sulfat sòdic.

Pensant en un possible interès comercial, va arrendar les terres properes al barranc del Torrent Salat , amb les fonts Cardona i Amarga, i el 1978 es va crear l’empresa Rubinat Llorac amb un capital de 1.750.000 pessetes i va començar l’explotació de les aigües purgants. amb una envasadora a peu de les fonts. Poc després va començar la seva exportació a França, on arribaven pel port de Marsella, amb bótes des de Barcelona.

A partir d’aquest, altres propietaris de terrenys propers van captar les aigües de Rubinat. Les principals marques van ser: Aigua de Rubinat Llorach, Aigua de Rubinat Gorgot, Aigua de Rubinat Comtal, Aigua de Rubinat Serre i Aigua de Rubinat Abila. Les més mineralitzades eren les Rubinat Gorgot i Llorach, tot i que la primera tenia un molt alt contingut de sal comuna. Les menys mineralitzades eren les Rubinat Serre i Rubinat Comtal.

El 1887 es crea l’empresa Rubinat Condal, propietària de tres brolladors: Condal, Carolina i María, situats als terrenys de la masia de cal Comdals, propietat de la família Bofíll.

De la font Condal, brollaven uns 14.000 litres diaris a l'estiu i fins a 19.000 la resta de l´any. Les aigües medicinals eren portades en dipòsits de 800 litres, a Cervera mitjançant carretes i des d'allà a Barcelona amb tren on s'embotellaven per a la venda principalment a Catalunya, Amèrica del Sud i Estats Units. El 1889 s'anunciava al Journal of the American Medical Association.

La concentració en sals de l'aigua del pou Condal era insuficient per resultar competitiva per al seu ús medicinal davant dels seus competidors situats aigües amunt i les enriquiren afegint sals.

Bofill també va projectar la idea de construir-hi un balneari, de 60.000 banys, donat l’auge dels establiments balnearis a tot Europa en aquell moment, però no es materialitzà mai.

Uns anys després, a principis del segle XX, es van instal·lar a Rubinat altres companyies com la Gorgot, de capital francès, que va adquirir uns terrenys i va extreure l'aigua mitjançant un seguit de tres pous, el més profund de 100 metres de profunditat amb la finalitat d'assolir la capa freàtica. El lloc va ser conegut com a Pou de l’Obac. Els terrenys eren en una finca propietat de Secundino Gorgot Feliú, a uns 400 metres al sud-est de la font explotada per l'empresa Llorach.

La composició química de l'aigua del pou Gorgot era diferent de les altres aigües de Rubinat, ja que contenia una quantitat més gran de clorur de sodi. Inicialment el total de sals dissoltes era molt variable, però en aprofundir el pou es va millorar el sistema de captació, cosa que va permetre obtenir una aigua de composició més homogènia i de qualitat microbiològica superior a la de les altres aigües de Rubinat. Aquesta marca Rubinat Gorgot , en pugna amb Rubinat Condal, incloïa a l'etiqueta l'escut de Rubinat, ja que va aconseguir un acord amb el municipi, sent coneguda també com a Rubinat Municipal. El propietari era Armand d’Abreu i l’aigua era distribuïda a França i Bèlgica principalment per la societat Boudon et Cie.

Així es va iniciar una gran competència entre les marques, per la gran rendibilitat que produïen les explotacions. Es calcula que els propietaris arribaven a guanyar una pesseta, de les de llavors, per litre, una quantitat extraordinària a l’època.

El declivi va començar els anys 40 del segle passar, pel sotrac de la Guerra Civil i també per la competència de noves marques, sobretot, la de Vichy Catalan.