Martí Esteve i Guau

(Torà, Segarra 1895 - Ciutat de Mèxic, 1977) fou un destacat polí­tic català i conseller de finances de la Generalitat de Catalunya

LLuí­s Companys entre Martí­ Esteve i Ventura Gassol, membres d'Esquerra Republicana de Catalunya i del govern de la Generalitat, retornant del presidi on havien estat empresonats fruit del moviment polí­tic català del 6 i 7 d'octubre de 1934

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona i exercí­ com a advocat a la Secció d'Estudis Jurí­dics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general el 1918. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista el 1921-1923 i col·laborà a La Veu de Catalunya, Revista Jurí­dica de Catalunya i Butlletí­ de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya. Va publicar el 1917 la primera biografia d'Enric Prat de la Riba.

Fou un dels fundadors i membre del comitè executiu d'Acció Catalana Republicana i director de La Publicitat del 1922 al 1926. Quan es proclamà la Segona República Espanyola fou membre de la diputació provisional de la Generalitat de Catalunya per Solsona i de la ponència redactora de l'Estatut de Núria, i fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 i conseller de finances de la Generalitat de Catalunya fins als fets del sis d'octubre del 1934, quan fou empresonat i condemnat amb la resta del govern català.
Després de les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat, i fou nomenat novament conseller del març fins al setembre.

Quan esclatà la guerra civil espanyola marxà a Parí­s com a advocat de l'ambaixada espanyola a Parí­s. El juny de 1939 s'exilià a Cuba, on residí­ fins el 1961 i hi fou un membre actiu de la colònia catalana. De Cuba es traslladà a Mèxic, on treballà com a traductor a l'ambaixada nord-americana i al Banco Nacional de México (BANAMEX).

1934, el govern de la Generalitat és empresonat, d'esquerra a dreta: Pere Mestres, Martí­ Esteve, Lluí­s Companys, Joan Lluhí­ Vallescà, Joan Comorera, Martí­ Barrera i Ventura Gassol