flora

Totes 0


866		Magraner (Punica granatum) dilluns, 4 de Novembre de 2019 És un petit arbre que pot arribar als 5 m d'alçada, de capçada irregular. Les fulles són lluents i caduques, les flors vermelles, grosses i vistoses. El fruit és la magrana. llegir +
4977		Safrà (Crocus sativus) dimarts, 23 de Octubre de 2018 Planta herbàcia de fulla perenne, de fulles allargades amb un nervi al mig de color més clar que la resta. Té un bulb de la mida d'una avellana i treu una flor en forma d'embut, dividida en sis lòbuls de color violeta i amb tres estigmes vermells coberts de pol·len groc llegir +
4622		Nesprer dijous, 14 de Desembre de 2017 Arbre de fins a 6 metres d'alçària, caducifoli. Fulles lanceolades més o menys piloses enteres o serrades. Flors blanques i solitàries. El fruit, en pom, de color marró, té la forma d'una pera petita més o menys arrodonida. Les seves flors blanques fan molt bona flaire. llegir +
988		Sajolida (Satureja Montana) dimarts, 17 de Novembre de 2015 És una petita mata de 20 a 40 cm que només és llenyosa a la base. Fulles oposades, oval-lanceolades, de 1-2 cm de llarg i 5 mm d'ample. Les flors són blanques o violàcies. Tota la planta, i principalment les fulles, desprenen una olor forta i tenen un sabor astringent i amargant. llegir +
1055		Ortiga gran o ortiga verda (Urtica dioica) dimarts, 20 de Maig de 2014 Planta herbàcia perenne que pot arribar al metre d'alçada, caracteritzada per tenir pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell. Tota la planta és de color intensament verd i semicaducifòlia durant l'hivern. Són molt difícils d'eliminar ja sigui amb herbicides o llaurant ja que tenen estolons. llegir +
848		Farigola o Timó (Thymus vulgaris) dijous, 3 de Abril de 2014 Herba d'uns 40 centímetres d'alçada molt aromàtica, amb fulles molt petites i les flors son rosades o blanques i floreixen al març. Es recullen quan la planta esta molt florida. És molt abundant i és encara un clàssic a moltes cases. Inapetència, Digestió llegir +
884		Olivera dilluns, 25 de Novembre de 2013 És un arbre perenne amb la capacitat de viure i produir durant centenars d'anys. Té port mitjà: mesura entre 2 i 10 metres d'alçada. El tronc és tortuós, gruixut i ramificat. Les flors de l'olivera comencen a florir a finals de març, però les flors vertaderes surten a l'abril o al maig. Són petites i actinomorfes amb simetria radiada. L'oliva és un fruit en drupa relativament petit i amb forma el·lipsoïdal o globosa més o menys simètrica. El seu color pot prendre diferents tonalitats que oscil·len de verd a vermell, però quan madura, es torna negre. llegir +
859		Vidauba (Clematis Vitalba L) dimecres, 31 de Juliol de 2013 Planta perenne sarmentosa, tronc estriat amb una escorça que es desprèn a tires; fulles pseudo-compostes amb uns peciols llargs que s'enfilen pels arbres. les flors són blanques, lleugerament oloroses i reunides en panotxa apretada. El fruit és un aqueni lleugerament oprimit i provist d'una cua llarga i plumosa. És acre, d'un sabor fort irritant. llegir +
1973		Espernallac (Santolina chamaecyparissus) dimecres, 10 de Juliol de 2013 És una planta de la família de les compostes, coneguda també amb els noms de camamilla groga o camamilla de Maó. És una mata que pot fer tres pams d'alçada quan està florida, amb nombroses tiges primes i quasi verticals que porten les inflorescències. Les fulles són esparses, lineals, i amb nombrosos segments de fins a 1-2 mm situats en diverses files. Aquesta forma de les fulles dóna a l'espernallac una certa semblança al xiprer. Precisament, l'epítet específic chamaecyparissus vol dir xiprer nan. Les inflorescències són arrodonides, amb totes les floretes iguals i tubuloses. Sol tenir un color grisenc i tota la planta és molt aromàtica. Els capítols s'utilitzen per a fer infusions. Floreix al final de la primavera i principi de l'estiu. llegir +
847		Consells per a la recol·lecció de herbes remeieres dissabte, 22 de Juny de 2013 Recomanacions del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya llegir +
1941		Berbena (verbena officinalis) dimarts, 18 de Juny de 2013 És una planta herbàcia perenne i vivaç de la família de les verbenàcies. Pot arribar a fer de 30 a 100 cm. Les tiges són subtils, rectes, quadrangulars, ramificades a la part alta, aspres a les arestes i sense pèl a la resta. Les fulles, aspres, es presenten oposades, les inferiors són oblongues peciolades, mentre que les superiors són més petites, estretes i una mica festonejades. El seu fruit és una càpsula comprimida lateralment i rugosa que conté quatre llavors. La seva floració es produeix entre el mesos de juny i octubre. llegir +
1489		Usos i aplicacions de les plantes alimentàries, medicinals i cosmètiques de la Segarra dilluns, 29 de Octubre de 2012 Dòssier publicat a Segarra Actualitat num 149 de l'abril del 2009 llegir +
864		Herba de sant joan (Hypericum perforatum) diumenge, 17 de Juny de 2012 Planta vivaç, rizoma llenyós: troncs robustos i drets. Les fulles són ovates i vorejades de punts negres traslúcids, aquesta particularitat li dóna el nom d'herba foradada. Les flors són d'un groc viu en cimes multiflors. llegir +
863		Viola boscana (Viola odorata) dijous, 22 de Març de 2012 També coneguda com Viola d'olor, és una planta avivadora de 5 a 15 centímetres, les flors son de color violeta, alguna vegada blanques, molt oloroses. El fruit és una càpsula globosa pubescent. llegir +
857		Noguera, Noguer (Junglans regia) dissabte, 29 de Octubre de 2011 Arbre de 10-15 m d'escorça gris, copa ampla i estesa. Fulles compostes llargament peciolades. Foliols ovals disposats per parelles. El terminal és elíptic. Té flors masculines i femenines al mateix peu de la planta, però són diferents. El fruit és la nou. Les fulles són aromàtiques i riques en matèries tàniques. La nou té oli gras i la clafolla verda és rica en vitamina C. llegir +
879		Espígol (Lavandula spica) divendres, 23 de Setembre de 2011 Subarbust de base llenyosa de 15 a 60 cm d'altura. Tiges dretes, tetragonals, molt ramificades de fulles estretes i oposades, de 2 a 5 cm de longitud més o menys tormentoses, de color verd gris. Les flors són petites de color blau fort, intensament oloroses i agrupades en espiga terminal. llegir +
1122		Ruda vera (Ruta graveolens) dimecres, 17 de Agost de 2011 Petit arbust llenyós, aromàtic i perenne que pot mesurar fins a 150 cm d'altura. Té una tija erecte, cilíndrica i parcialment ramificada, envoltada per una escorça rugosa, pot arribar a una alçada entre 60 i 80 cm. En les seves ramificacions distals és llis i verd. llegir +
878		Marialluïsa (Lippia triphylla) dimarts, 2 de Agost de 2011 Arbust de fulles lanceolades, rugoses, senceres, agrupades en número de 3 o 4 a cada nus. Si es refreguen amb les mans desprenen una olor molt forta a llimó. Flors numeroses, petites de color lila, en panícula gran. llegir +
882		Menta piperita (Mentha Piperita L.) dissabte, 23 de Juliol de 2011 Planta vivaç ben coneguda, amb un aroma molt fort de mentol; és un híbrid que resulta de la unió de la menta aquàtica i la menta virides. Té la tija violada, quadrangular; fulles de color verd fosc o púrpura. De flors liles, bilabiades, agrupades en raïm. Per ser planta híbrida, gairebé és estèril. Es reprodueix per estolons. llegir +
1088		Civada (Avena sativa) dilluns, 4 de Juliol de 2011 Planta herbàcia anual, que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la que s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals. S'utilitza com aliment per les persones i per els animals. Les varietats més cultivades són l'Avena sativa i l'Avena byzantina. llegir +
874		Corretjola (Convolvulus arvensis) diumenge, 24 de Abril de 2011 També coneguda com a corriola, és una planta vivaç, s'estenen per terra o s'enfilen per qualsevol suport. Amb unes flors belles i blanques en forma de campana. llegir +
867		Malva (Malva silvestris L.) dilluns, 28 de Març de 2011 És una planta herbàcia perenne (viu més de tres anys). Amb tiges ramificades, lleugerament llenyoses i cobertes de pèls blancs, que pot mesurar entre 20cm i més d'un metre d'alçària. Les flors, hermafrodites amb cinc pètals, són grans i solitàries, i es localitzen a la axil·la de les fulles. El fruit és una càpsula de 7-9mm d'ample i uns 2 mm de gruix, formada per multitud de mericarps. llegir +
875		Borratja (Borrago officinalis) dimecres, 9 de Març de 2011 És una planta herbàcia anual que presenta una altura que oscil·la entre els 30-60 cm d'alt. Coberta de pèls erectes; fulles ovals, aspres al tacte. Té flors de color blau, viu, molt obertes, en forma d'estrella; del centre de la corol·la surten les antenes d'un color groc fosc. llegir +
881		Orenga (Origanum vulgare) dissabte, 4 de Desembre de 2010 Planta vivaç aromàtica. De tija dreta fins a 60 cm d'altura. Fulles ovals una mica dentades. Amb flors de color rosa, molt numeroses, agrupades en panícules. llegir +
858		Verdolaga (Portulaca oloracea L.) divendres, 19 de Novembre de 2010 Herbes anuals d'1 a 3 dm. Glabres. Tronc ajagut, ramificat, carnós, trencadís, de fulles transovades-oblongues sentades o curtament peciolades, subcrasses, lluents, les inferiors oposades, les superiors alternes i sense estípules. Flors grogues, sentades, solitàries o aglomerades a les bifurcacions del tronc. El 95% del seu pes és aigua però conté mucílag. llegir +
856		Ginebre (Juniperus communis) dilluns, 8 de Novembre de 2010 Es un arbust dioic, de 1 a 3 metres d'alçada de fusta forta, vermellosa i olorosa. El tronc es dret i l'escorça rugosa. Les fulles en vertical trímeres, aciculades atenuades en punta fina tenen un color verd i blanc i les flors son de sexes separats, de color groc. Amb gàlbules negroses blavenques, més curtes que les fulles. La planta té una olor resinosa. llegir +
870		Fonoll (Feniculum vulgare) dissabte, 6 de Novembre de 2010 Herba perenne de fulles fines i glauques que arriba a 2 metre d'alçada. Floreix a l'estiu i fa una umbela de flors grogues i fruits petits i aromàtics. Aquesta planta té usos, gastronómics, medicinals i en perfumeria. Té un gust d'anís ja que també conté anetol. És una planta molt resistent a la secada i que es troba a molts llocs de la terra baixa. llegir +
865		Codonyer (Cydonia oblonga) dimecres, 29 de Setembre de 2010 Arbre fruiter, no molt alt, de tronc amb escorça gris; fulles ovals cobertes de toment. Les flors són rosades, grans amb fruits de color groc, angulosos i gairebé piriformes, de carn aspra i dura de paladar. llegir +
887		Dent de lleó (Taraxuacum officinale) dissabte, 25 de Setembre de 2010 Herba perenne, acaule; rizoma carnós simple i ramificat. Si se li fa una incisió segrega un làtex blanc i amarg. Les fulles dentades o lobulades surten totes de la base i formen una roseta; peduncles radicals fistulats rogencs, llanosos, que sostenen un capítol de flors grogues; el fruit és un aqueni provist d'un plomall blanc. llegir +
885		Saüc (Sambucus nigra) divendres, 27 de Agost de 2010 Arbust o arbre de 2 a 6 m, l'escorça és clara, esquerdada, clivellada amb taques blanques. Fulles caduques, grans de color verd mat, amb cinc foliols lanceolats i dentats. Flors petites de color blanc crema, molt oloroses en unmbrel·la gran i estesa. Els fruits són petites baies negres. La tija està plena d'una mèdula blanca que té aplicacions medicinals. llegir +
861		Rosella (Papaver rhoeas) dimecres, 30 de Juny de 2010 Flors grans amb quatre pètals sentats i en creu, de color vermell escarlata. Calze de dos sèpals caducs, estams indefinits negres; càpsula globosa estil nul amb estigmes radiants sobre un disc, deshiscent per mitjà de poros. Llavors petites, nombroses. Plantes anuals de làtex blanc. llegir +
851		Roser salvatge (Rosa canina) dissabte, 26 de Juny de 2010 Arbust avivador de 1 a 3 metres d'alçada. Flors de color rosa. Floreixen a la primavera i es multiplica per granes. Ulls inflamats, Digestions pesades, Cremades llegir +
850		Romaní (Rosmarinus officinalis) dissabte, 26 de Juny de 2010 Subarbust de fulles perennes molt ramificat, de fins 1 metre d'alçada, molt aromàtic. Les flors de color blau palid. Floreix quasi tot l'any. Alopecia, Asma, Tos llegir +
849		Esbarzer (Rubus fruticosus) dissabte, 26 de Juny de 2010 Es un arbust, de fulles dividides, les flors son blanques o rosades, el fruit es la mora de color negre i molt sucosa, amb la qual es poden fer confitures. Hemorroides, Diarrea, Mal de gola llegir +
906		Presentació plantes remeires dissabte, 26 de Juny de 2010 llegir +