Baixa Segarra, sense complexos

El paisatge de la Baixa Segarra és únic, els municipis que en formen part són únics i la gent que hi viu s'estima aquest entorn

vista de santa Coloma de Queralt Foto: Angelina Llop

Tres atracaments, dos d'ells amb ganivets i un tercer amb pistola, a Santa Coloma de Queralt les darreres setmanes han fet aflorar, de nou, el debat sobre l'ordenació territorial de la Conca de Barberà i dels municipis del que sempre hem conegut com a Baixa Segarra. Aquest és un vell debat que mai no ha acabat de desactivar-se del tot i que, amb les declaracions de l'alcalde Borràs sobre la proximitat de les comissaries de Mossos, tornava a posar-se sobre la taula. Que Santa Coloma de Queralt no forma part de la Conca estricta és de calaix. Només cal enfilar la carretera C-241-d des de Montblanc i observar com canvia el paisatge a mesura que ens hi anem acostant. Sigui com sigui, però, els colomins s'han espavilat. La descentralització de serveis del Consell Comarcal de la Conca de Barberà al municipi o l'aposta per dependre de l'Anoia pel que fa a sanitat o ensenyament secundari són solucions a la seva particular ubicació, a cavall entre tres comarques: la Conca, la Segarra i l'Anoia.

La proximitat a l'autovia A-2, que dóna una sortida prou ràpida als colomins per arribar a Lleida o a Barcelona, va en detriment d'una carretera C-241-d totalment obsoleta i que, per la seves característiques i mancances, ha estat una de les causes principals que avui els colomins facin més vida a Igualada que a Montblanc i que, d'igual manera, la gent de la Conca estricta tingui més amistats a Reus que a Santa Coloma. Fins a dia d'avui, sempre he sentit parlar d'aquesta qüestió d'ordenació territorial associada a problemes i mancances. Tot i que és innegable que, per la seva posició geogràfica, Santa Coloma està condemnada a tenir més dificultats que altres municipis, no hauríem de deixar de banda les oportunitats que es presenten a un indret tan singular.

Els colomins tenen caràcter. De fet, aquest caràcter és el que caldria aprofitar per articular, en positiu, el sentiment de pertinença a un territori únic. El paisatge de la Baixa Segarra és únic, els municipis que en formen part són únics i la gent que hi viu s'estima aquest entorn. I doncs, per què no fem de tot això un signe d'identitat i de singularitat que ens projecti com un territori amb caràcter propi? Potser un dia es podrà parlar amb naturalitat de la Baixa Segarra. Potser arribarà el dia en què els que avui encara consideren que això són romanços, converses de bar i velles batalletes de quatre o cinc, callaran i presumiran que la Conca de Barberà és una comarca rica i diversa gràcies al fet que la Baixa Segarra es reivindica i es presenta com a tal, sense complexos.

Joan López, responsable de laConcaDiari.cat

paisatge colomí
Foto: associació Pas