El primer simposi de la Segarra històrica reivindica el retrobament de l’autèntica Segarra

Un centenar d’assistents, provinents d’una vintena d’entitats dels territoris de la Segarra històrica, es van reunir dissabte 4 de maig al castell dels comtes de Santa Coloma de Queralt dins el I Simposi de la Xarxa Sikarra

taula rodona amb representants de cinc entitats de la Xarxa Sikarra Foto: Jaume Moya

Organitzat des de la coordinadora d’entitats englobades dins la Xarxa Sikarra i amb l’Associació Cultural Baixa Segarra i l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt com a amfitriones, dissabte 4 de maig va tenir lloc el primer simposi d’entitats de la Segarra històrica. L’acte va començar amb un torn d’informacions sobre els vincles que uneixen un territori que es troba avui fragmentat entre cinc comarques administratives, partint dels elements geogràfics, literaris, paisatgístics i històrics comuns. El geògraf Guiu Sanfeliu, del Grup de Recerques de les Terres de Ponent va exposar aquesta unitat, tradicionalment dividida per fronteres administratives, eclesials i judicials, i Albert Turull, President del Fòrum l’Espitllera, va llegir el manifest que insta a les entitats a preservar i potenciar la identitat segarrenca dels territoris i a les autoritats regionals i nacionals a reconèixer aquest marc identitari i a actuar en conseqüència. A continuació, representants de l’associació La Sitja de Calaf i de la Fundació Tekhnikós de Verdú van exposar el mapa de recursos pel desenvolupament de la Segarra i, per la seva bada, SomSegarra.cat, de Torà, va presentar la seva web, eina interactiva de comunicació i projecció del col•lectiu.

En una segona part, una taula rodona va presentar i debatre els aspectes de paisatge, agricultura i ramaderia, medi ambient, turisme i cultura que es consideren estratègics pel futur de la Segarra, amb intervencions a càrrec de representants de la Unió de Pagesos, el Grup de Defensa del Medi Natural, la Fundació Quer Alt, l’Associació pel Desenvolupament de la Vall del Corb i el Fòrum l’Espitllera. Durant el debat, es van manifestar la preocupació per l’abastiment i la qualitat dels recursos hídrics, els projectes agressius pel medi ambient i la salut com les prospeccions d’hidrocarburs o d’urani, els efectes del Canal Segarra – Garrigues i les repercussions sobre el paisatge i la natura de les pràctiques agràries.

La jornada va finalitzar amb una trobada d’entitats de cultura popular, amb participació dels diables carranquers de Cervera, amb el Carranco Bilandó, i els geganters de Santa Coloma, tots ells amb grallers i tabals, seguit d'una romescada a càrrec dels Amics del Romesco de Santa Coloma i una visita guiada pel patrimoni de la capital de la Baixa Segarra. A banda de les ponents, també hi van assistir representants del Centre Municipal de Cultura de Cervera, l’Associació cultural Sigarra dels Prats de Rei, la coordinadora Seny Major de Cervera, l’Associació el Trill d’Anglesola, l’Associació Espai Llobregós de Torà o la Fundació Jordi Cases i Llebot d’Hostafrancs, entre d’altres.

Les entitats reunides dins la Xarxa Sikarra van enfortir els seus llaços i van emplaçar-se mantenir un contacte permanent que doni continuïtat al seu impuls en forma no sols d’intercanvis de materials i d’informació, sinó també d’organització conjunta d’esdeveniments de tot tipus, i a impulsar els estudis sobre la Segarra com a àmbit territorial d’ampli abast, en la línia de la posada en valor de la identitat com a element sociocultural de futur i en el marc de la redefinició i el reconeixement de Catalunya com a estat lliure i sobirà.

Guiu Sanfeliu (GR Terres de Ponent) i Manuel de Sanz (Fundació Tekhnikós) exposen els imprecisos límits de la Segarra
Foto: Jaume Moya

mostra de cultura popular amb les colles de Santa Coloma i Cervera
Foto: Núria Magrans

lectura del recull literari sobre la Segarra
Foto: Núria Magrans