Societat dissabte, 2 de Març de 2013

L'Alta i la Baixa Segarra, dues revindicacions històriques que poden prosperar

Autor: Ramon Sunyer

La llei de governs locals obre la porta a crear noves comarques

Plaça del Castell de Santa Coloma de Queralts Foto: torelló

L'avantprojecte de llei de governs locals que ha aprovat el govern de la Generalitat obre la porta a la creació de noves comarques a Catalunya. El secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada, ha explicat que el govern no s'oposarà a la creació de noves comarques si no impliquen més despeses que facin incrementar el dèficit públic.
Cañada ha explicat que d'aquesta manera es donarà resposta a una demanda que fa dècades que existeix a algunes zones de Catalunya, però ha avisat que de moment no concretaria quines poden ser les noves comarques.

'La creació de comarques noves està subjecte a una condició triple: que hi hagi un número determinat d'habitants al territori; una justificació històrica; i que el resultat esdevingui millor pels ciutadans i l'administració en termes econòmics', ha dit Cañada. En qualsevol cas no ha concretat tampoc quin pot ser el número mínim d'habitants per constituir-se com a comarca.

L'Alta i la Baixa Segarra, dues revindicacions

El projecte de divisió comarcal aprovat l’any 1936 va trossejar l'entitat històrica de la Segarra, una de les més grans de tot Catalunya, en diferents comarques: Urgell, Les Garrigues, Conca de Barberà, Anoia, Solsonès i Bàges. Tot i que inicialment estudiava la possibilitat de crear la comarca de l’Alta Segarra, finalment decidí incloure la major part d’aquest territori dins l’Anoia. Santa Coloma de Queralt, Calaf i Cervera, han estat considerats sempre els tres nodes de la comarca tradicional.

La Baixa Segarra és una comarca natural situada actualment a l'extrem nord de la comarca de la Conca de Barberà, a l'entorn de la població de Santa Coloma de Queralt i que inclou els municipis del nord-est d'aquesta comarca.

Els municipis que la formen són Passanant i Belltall, Vallfogona de Riucorb, Llorac, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Savallà del Comtat, i la part nords dels municipis de Les Piles, Forès i Rocafort de Queralt. També dues localitats com Bellprat i Argençola, actualment a l'Anoia, mantenen lligams significatius amb Santa Coloma.

Pau Vila, president de la Ponència de la Divisió Territorial, en el seu primer projecte situava Santa Coloma a la Conca d’Òdena. Posteriorment, vers l’any 1977, el geògraf es planyia de la inclusió de Santa Coloma a la Conca de Barberà.

L'Alta Segarra, situada a l'est de la comarca de la Segarra, té com a nucli més poblat Calaf i agrupa diversos municipis de la Segarra, l'Anoia, el Bages i el Solsonès, si bé els seus límits no estan massa definits. No obstant això, segons l'Informe Roca de l'any 2001, en formarien part diversos municipis de la Segarra (Torà, Ivorra, Biosca i Sant Guim de Freixenet), l'Anoia (Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Calonge de Segarra, Calaf, Sant Martí de Sesgueioles, els Prats de Rei, Veciana, Copons, Sant Pere Sallavinera i Rubió), el Bages (Aguilar de Segarra) i el Solsonès (Pinós i Molsosa).

A final de maig es va crear la Plataforma pel Reconeixement de l'Alta Segarra, que al·legava motius històrics, geogràfics i socials per a sol·licitar la nova comarca. L' associació, formada per entitats, ciutadans a tall individual i ajuntaments, tenia com a objectiu difondre els avantatges de la nova divisió geogràfica, com l'increment de les competències en salut, la millora de recursos en polítiques ambientals, l'ampliació de l'oferta formativa i la coordinació en la demanda i gestió d'infraestructures i serveis públics. La major part d'alcaldes (un 75% segons el Departament de Governació) es mostraven favorables a la creació de la nova comarca.

Joan Carretero, conseller de Governació en aquell moment, va enunciar que l'Alta Segarra era un dels territoris amb més possibilitats d'sdevenir una nova comarca.