Personatges dilluns, 6 de Gener de 2025

Rosa Fabregat i Armengol


Autor: somsegarra

Farmacèutica i escriptora (Cervera, 3 de febrer de 1933 - 30 de desembre de 2024),

Rosa Fabregat i Armengol
Rosa Fabregat i Armengol

Després de viure uns anys a Cervera la família es trasllada a la ciutat de Lleida. Realitza els estudis de farmàcia a Barcelona on es va doctorar i després es trasllada a Alemanya per especialitzar-se. Treballava en la investigació, fins que es traslladà a Llorenç del Penedès, on regentà una farmàcia.

Va ser col·laboradora de diaris com: Diari de Barcelona, El Temps, el Segre i Diari de Lleida; en aquest diari, el 1992 publica una novel·la en entregues anomenada Gelosies de blonda, que no està publicada com a llibre.

Poesia


La seva poesia és anímica i sovint emmiralla la mateixa autora. Molts dels poemes de Rosa Fabregat són experiències intensament viscudes. A l'hora d'escriure mostra el que sent en un estat profund.

Després de publicar diversos llibres, Fabregat aplega la seva obra poètica entre 1953 i 1993 al volum d'obra reunida Ancorada en la boira. Aquest volum suposa l'inici d'una activitat poètica renovada que la du a publicar Cartes descloses (1998), Rèquiem per una poeta (1998), el seu particular homenatge a Maria Mercè Marçal, i El ble de la llum (2003). Entre altres, han seguit diversos llibres com Roses de sang (2005) i A la vora de l'aigua (2008).

Narrativa


Com a narradora se n'han de destacar dos vessants. L'escriptura de novel·les que ens parlen del seu gust per la ciència-ficció, amb l'obra Embrió humà ultracongelat número F-77 (1984) i La dama del glaç (1997), que inclou l'obra anterior i Pel camí de l'arbre de la vida. D'altra banda, escriu sobre temes polèmics on qüestiona l'exclusió de les dones del sacerdoci, amb la seva novel·la La capellana (1988),[8] per la seva actitud contrària als convencionalismes.

Altres novel·les seves són Laberints de seda (1981), de caràcter autobiogràfic, El turó de les forques (1983), on es va acostar a la ciència-ficció feminista, i Francina i la providència (1995).

Premis literaris


1978 - Premi Vila de Martorell, per Estelles (poesia)
2017 - Creu de Sant Jordi
2017 - Premi Sikarra
2017 - Medalla al Mèrit cultural de la Paeria de Lleida[12][13][3]
2022 - Premi Nacional de Cultura

L'any 2017 fou nomenada filla predilecta de Cervera, la màxima distinció de la ciutat que atorga la Paeria. També va ser la padrina d’honor de l’esdeveniment “Cervera, Vila del Llibre” el 2016.

Tots els contes - Cervera
Tots els contes
Foto: Rosa Fabregat
A la vora de l'aigua - Cervera
A la vora de l'aigua
Foto: Rosa Fabregat
Roses de sang - Cervera
Roses de sang
Foto: Rosa Fabregat
La capellana - Cervera
La capellana
Foto: Rosa Fabregat
Hereus i brodadores - Cervera
Hereus i brodadores
Foto: Rosa Fabregat


Etiquetes: rosa fabregat farmacèutica escriptora cervera

Ho vols compartir?