Natividad Yarza Planas

(Valladolid, 24 de desembre de 1872 - Tolosa, Llenguadoc, 16 de febrer de 1960) va ser la primera alcaldessa a Catalunya elegida democràticament

Natividad Yarza Planas Foto: J. Ramos, successor de Santonja

Va néixer a Valladolid i era la segona de tres germans. La família es va traslladar a Saragossa al cap de pocs mesos de néixer i el 1876 es desplaçaven a Barcelona.

Del 1904 al 1905 cursà estudis de mestra a Osca i el 1906 començà a exercir com a tal a Santa Margarida de Montbui i després a Pontons, Vilanova del Camí, Igualada, entre altres. El juny de 1930, va ser nomenada mestra en propietat de l'escola de Bellprat. A l'estiu del 1934 es traslladà a la plaça de mestra a la Pobla de Claramunt, localitat on va residir fins a l'inici de la guerra civil.

Es va afiliar al Partit Republicà Radical Socialista i fou una destacada propagandista i membre de la Junta Directiva del Centre Radical Socialista del districte IX de Barcelona. També va participar activament en la instauració del Centre Radical Socialista de Bellprat i l’Institut Laic Benèfic de Bellprat.

Yarza va abandonar el partit per encapçalar la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals de Bellprat i va resultar escollida alcaldessa en les eleccions del 14 de gener de 1934 per només 5 vots de diferència amb la Lliga Regionalista.

L'estiu del 1934 la traslladen de la plaça de mestra a la Pobla de Claramunt i fou substituïda com a alcaldessa per Josep Solé i Solé per disposició de l'autoritat militar.

Durant la guerra civil, tot i tenir 63 anys, es va allistar a la columna del Barrio i es va traslladar al front d'Aragó, a la zona de Tardienta i voltants d'Osca, on va fer tasques de proveïments per a les trinxeres. L'estada al front es va acabar quan les columnes de milicians es van militaritzar i integrar a l'Exèrcit Popular de la República. Yarza es traslladà a Barcelona per a integrar-se com a mestre del Consell de l'Escola Nova Unificada i va estar destinada a un col·legi a la part alta del carrer de Balmes de Barcelona, on residia, fins a acabar la guerra.

Un cop completada l'ocupació franquista de Catalunya, Yarza es va exiliar a França on va sobreviure com a planxadora i gràcies a un ajut de l'Spanish Refugee Aid. El 21 d'octubre de 1940, la Comisión Depuradora de Magisterio la va donar de baixa com a mestra.

Va morir a Tolosa, el 1960 als 87 anys.

L'any 2010 es va instaurar a Bellprat la Diada de Castelleres Memorial Nativitat Yarza, una festa de celebració del seu aniversari amb l'aixecament de castells fets exclusivament amb les dones de les colles que assisteixen a la festa.