Personatges dimarts, 16 de Febrer de 2021

Joan Margarit i Consarnau

Autor: somsegarra

Poeta, arquitecte i professor (Sanaüja, 11 de maig de 1938 - Sant Just Desvern, 16 de febrer de 2021)

Lectura poètica de Joan Margarit a l'aula d’extensió cultural Foto: Ajuntament Guissona

Va néixer a Sanaüja el 1938, a casa de l'àvia paterna, on els seus pares s'havien traslladat arran de la Guerra Civil.

Acabada la guerra, la família canvià moltes vegades de domicili i l'any 1954 es traslladà a les illes Canàries. L'any 1956, Margarit començà a estudiar arquitectura a Barcelona. El 1963 es casà amb Mariona Ribalta, amb qui tingué tres filles i un fill. Des del 1968 fins a la seua mort l'any 2021 per causa d'un càncer, Margarit exercí de catedràtic de Càlcul d'estructures de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya

Des del 1975, Margarit i la seva família visqueren a Sant Just Desvern, on també hi ha l'estudi d'arquitectura que compartí amb Carles Buxadé, amic i soci, des del 1980.

Des de 1968, va començar a escriure poesia en castellà, influït per la descoberta a Tenerife de la poesia d'Antonio Machado –el seu primer poema data d'aquesta època adolescent–, i no serà fins 1980 que ho farà en català, influït per la seva amistat amb el poeta Miquel Martí i Pol, a qui va traduïr al castellà.

Margarit ha publicat darrerament 'Per tenir casa cal guanyar la guerra', una autobiografia en prosa dels seus anys joves. També s'ha editat 'Una mujer mayor' (La cama sol), una reflexió de Margarit entorn de la pintura de la portuguesa Paula Rego. El 2019, l'editorial Austral va presentar una versió bilingüe de les seves obres completes a 'Todos los poemas (1975-2015)'. L'any 2020 publicà l'antologia Sense el dolor no hauríem estimat (Proa) i el volum Poètica (Empúries).
Poemes per llegir i escoltar de Joan Margarit

Premis

En l’àmbit de la literatura catalana li han estat concedits els Premis Miquel de Palol i Vicent Andrés Estellés de 1982, el Premi Carles Riba de 1985, el Premi de la Crítica Serra d’Or de 1982, 1987 y 2007, el Premi Gabriel Ferrater de 2007, el Premi Cavall Verd de 2008 i el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, també de 2008.

En l’àmbit de l’Estat Espanyol se li han concedit el Premio Nacional de la Crítica de 1984 i de 2008, el Premio Rosalía de Castro de 2008 i el Premio Nacional de Poesía, també de 2008.

El 2013 li fou concedit a Mèxic el Premi Víctor Sandoval Poetas del Mundo Latino (a l’obra completa), conjuntament amb el poeta mexicà José Emilio Pacheco. El 2015 rebé el XV Premi Jaume Fuster. El 2019 Margarit va ser reconegut amb el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana. El passat 21 de desembre, Joan Margarit va rebre el Premi Cervantes 2019.

'Tugs in the fog', la primera antologia (130 poemes), traduïda a l'anglès per Anna Crowe, va rebre el 2006 la 'Poetry Book Society recommended Translation'.

Obra

Llibres d'assaig
Noves cartes a un jove poeta (originalment en castellà). Barcelona: Proa, 2009
Per tenir casa cal guanyar la guerra [11] (autobiografia). Barcelona: Proa, 2018

Llibres de poesia
Cantos para la coral de un hombre solo. Barcelona : Vicens-Vives, [1963].
Doméstico nací. Barcelona : Vicens-Vives, 1965.
L'ombra de l'altre mar. Barcelona: Edicions 62, 1981
Vell malentès. València: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
El passat i la joia. Vic: Eumo, 1982
Cants d'Hekatònim de Tifundis. Barcelona: La Gaia Ciència, 1982 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 1983)
Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe. Barcelona: Edicions 62, 1983
L'ordre del temps. Barcelona: Edicions 62, 1985
Mar d'hivern. Barcelona: Proa, 1986
Cantata de Sant Just. Alacant: Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1987
La dona del navegant. Barcelona: Edicions La Magrana, 1987 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 1988)
Llum de pluja. Barcelona: Península, 1987
Poema per a un fris. Barcelona: Escola d'Arquitectes de Barcelona, 1987
Edat roja. Barcelona: Columna Edicions, 1990
Els motius del llop. Barcelona: Columna, 1993
Aiguaforts. Barcelona: Columna, 1995
Remolcadors entre la boira. Argentona: L'Aixernador, 1995
Estació de França. Madrid: Hiperión, 1999
Poesia amorosa completa (1980-2000). Barcelona: Proa, 2001
Joana. Barcelona: Proa, 2002
Els primers freds. Poesia 1975-1995 Barcelona: Proa, 2004
Càlcul d'estructures. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2005 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 2006)
Casa de Misericòrdia. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2007 (Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles)
Barcelona amor final. Barcelona: Proa, 2007.
Misteriosament feliç. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2008
No era lluny ni difícil. Barcelona: Proa, 2010
Es perd el senyal. Barcelona: Proa, 2012
Poemes d'amor. Barcelona: Proa, 2013
Des d'on tornar a estimar. Barcelona: Proa, 2015
Un hivern fascinant, Barcelona: Proa, 2017