Personatges dimecres, 7 de Febrer de 2018

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina

Autor: somsegarra

Escriptor (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre, narrativa i contes. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes.

Manuel de Pedrolo i Molina el maig del 1979 al seu despatx Foto: Robert Ramos

Nascut al castell de l'Aranyó, pertanyia a una família de la noblesa, els Pedrolo. Orfe de mare, el van criar el seu pare i la seva tia i va passar la infantesa i la joventut a Tàrrega on va estudiar batxillerat fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona. La Guerra Civil espanyola estroncà els seus estudis. Llavors es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular.

L'any 1943, es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona. Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, 'Es vessa una sang fàcil'. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i, des de llavors, va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual. També col·laborà en publicacions catalanes com Ariel, Canigó, Oriflama o Serra d'Or. Atret per la novel·la de gènere policíac, Pedrolo va dirigir, entre 1963 i 1970, la col·lecció 'La Cua de Palla' d’Edicions 62, una col·lecció que va fer una contribució única a l’hora de despertar en el nostre entorn el gust pel gènere de crims, i va incloure alguns dels seus títols 'Joc brut' i 'Mossegar-se la cua'.

L'escriptor més prolífic de les lletres catalanes

La seva obra creativa, que supera el centenar de títols, l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La censura va ser la causant que moltes de les seves novel·les es publiquessin anys després que Pedrolo les escrigués. Va passar amb 'Cendra per Martina', que va ser escrita el 1952 però no es va publicar fins al 1967, o la tetralogia 'La terra prohibida', escrita el 1957 i publicada 20 anys més tard. La darrera de les censurades que s'ha publicat és 'Visita a la senyora Soler', escrita el 1959 i publicada l'any 2022.

L'obra de Pedrolo va des de novel·les realistes fins a novel·les amb un gran idealisme simbòlic, passant per policíaques i psicològiques. 'Mecanoscrit del segon origen' és segurament la seva obra més coneguda, se n'han venut gairebé 900.000 exemplars, i que va ser portada al cine, l'últim projecte cinematogràfic del traspassat Bigas Luna i que no va poder cloure.

Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista.

La Fundació Manuel de Pedrolo, impulsada per la seva filla, Adelais, el 2005, vetlla per recuperar la memòria de la figura i de l’obra de l’escriptor. El Centre Municipal de Cultura de Cervera, el Consell Comarcal de la Segarra i la Fundació Manuel de Pedrolo convoquen anualment, des del 2006, el premi literari 7lletres en reconeixement de la figura de l'escriptor.

Any Pedrolo

Aquest 2018, en motiu de l'aniversari del centenari del seu naixement, el Govern de la Generalitat de Catalunya celebra l’Any Pedrolo amb un seguit d'actes arreu del territori. Festivals literaris, exposicions, espectacles teatrals i dos simpòsiums de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona s'encarregaran d'abordar el valor de l'obra de l'escriptor i de la seva vigència al llarg d'aquest any. Part del seu fons documental, al voltant de 20.000 pàgines, serà digitalitzat per la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida i 25.000 pàgines del Fons Pedrolo perquè es puguin consultar per internet.