Personatges dijous, 18 de Maig de 2017

Laureà Figuerola i Ballester

Autor: somsegarra

Economista i polític català (Calaf 1816 - Madrid 1903) és conegut per la creació de la unitat monetària de la pesseta

Retrat de Laureà Figuerola Ballester, al Palacio del Senado de España Foto: Eduardo Balaca

Laureà Figuerola, fill de comerciants, va néixer a Calaf el 4 de juliol de 1816. Als 19 anys es va donar a conèixer per les seves idees liberals, figurant a la Junta Revolucionària de Barcelona. Laureà Figuerola va ser el primer doctor en dret sortit d'una universitat espanyola, i l'any 1840 va començar a exercir d'advocat. Deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter, el 1846 va ser nomenat catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, càrrec que va abandonar el 1853 per ocupar la càtedra de la Universitat de Madrid. El 1846 va fundar l'Escola Normal de Mestres de Barcelona. 

Va ser soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, i també fundador de la Sociedad Libre de Economía Política amb Pastor, Rodríguez Colmeiro, Echegaray, Moret i altres.

Després de la revolució de 1868, Joan Prim i Prats el va nomenar ministre d'hisenda del govern de Serrano. En aquest càrrec va ser l'introductor de la pesseta com a nova moneda espanyola, que va enginyar com a integrada en la Unió Monetària Llatina, creada el 1865 a París, i formada per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. El 1869 també va iniciar una política aranzelària moderadament lliurecanvista, influïda per la que havia dut a terme la Gran Bretanya. El 1870 Amadeu I de Savoia el va substituir per Segismundo Moret y Prendergast.

El 1872 fou nomenat president del Senat d'Espanya, des d'on es va oposar a la restauració borbònica d'Alfons XII i s'adherí al Partit Republicà. El 1876 fou separat de la càtedra de la Universitat i nomenat primer director de la Institución Libre de Enseñanza, de caire laic i privat. El 1885 fou regidor de l'Ajuntament de Madrid i el 1898 fou nomenat president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Va morir el dissabte 28 de febrer de 1903 al seu hotel del carrer Serrano de Madrid, però per voluntat seva i de la seva esposa fou enterrat a Girona.

El maig de 2017 l’ajuntament de Calaf aprovà, per unanimitat, nomenar-lo fill il·lustre de la vila. La primera vegada que s’atorga aquesta distinció a Calaf

Laureà Figuerola, un personatge cabdal però perseguit per l’oblit

El novembre de 2014 Anton Costas, catedràtic de política econòmica i president del Cercle d'Economia, va pronunciar una conferència a Calaf sobre la figura de Figuerola

Costas va explicar que Figuerola va ser un personatge de transcendència en una època de transició de l'antic règim cap a un país amb estructures liberals. De la seva labor en va destacar sis punts principals: la introducció de la pesseta com a moneda única a tot l'estat en un moment on hi circulaven 90 monedes diferents; la introducció d'una reforma tributària, i en especial l'impost que més endavant s'anomenaria de la renda; l'impuls de la llei de societats anònimes; la introducció de la llei hipotecària; la llei de mines i finalment la introducció de la llei aranzelària.

Costas va afirmar que Figuerola havia estat un dels polítics i economistes més destacats del país, però que tot i així havia estat un personatge perseguit per l'oblit. Els motius que explicarien aquest fet, segons Costas, podrien ser el fet que hagués estat un personatge contracorrent i trencador i que va ser molt radical en la defensa del lliurecanvisme, el fet que fos maçó, i també que era una persona que no tenia pràcticament vida social.

Figuerola va començar la seva carrera com a economista, com a defensor de les idees prohibicionistes, però la seva visita a la primera exposició universal, i la irrupció amb força de la màquina de vapor en el ferrocarril i en la indústria, van fer que es quedés meravellat pel progrés, i es convertís en un ferm defensor de la introducció al país d'aquestes noves tecnologies. Això el va fer defensar una nova política aranzelària que permetés la importació de maquinària de l'estranger, entre d'altres mesures liberals.

Laureà Figuerola es va convertir en cap de l'escola econòmica liberal, i el 1968 va ser nomanat Ministre d'economia, una tasca que va desenvolupar fins el 1870, deixant una obra espectacular.

Costas va explicar que les arrels calafines de Laureà Figuerola van tenir un paper clau en el seu pensament i en les polítiques que va impulsar. Fill de comerciants, i d'un poble amb una llarga tradició en aquest sentit, va viure de primera mà les dificultats de circular per un territori amb duanes interiors, i on hi havia més de 90 monedes diferents. Potser també per això, segons Costas, va veure clar, un cop va tenir poder de decisió que calia impulsar polítiques liberals per a que tot això no fos un entrebanc.

Obres

Causas que contribuyeron a dar a Roma el dominio del mundo antiguo (1852).
Guía legislativa e inspectiva de instrucción primaria (1844).
Estadística de Barcelona en 1849 (1849), Organización política de los Estados (1854).
La reforma arancelaria de 1869 (1879), La ciencia del Derecho en las formas sucesivas de su desenvolvimiento y su estudio en las Universidades (1865).
Filosofía del trabajo (1861).
Cuestiones que entraña el problema social (1878).
Conveniencia e inconveniencia de la libertad de comercio, atendidas las actuales condiciones de España (1884).
El crédito agrícola (1887).
Valor económico de España (1894).
El socialismo en Suiza y Francia (1894).