Personatges dissabte, 24 de Gener de 2015

Baronia de Perpinyà

Autor: somsegarra

Títol nobiliario espanyol creat el 16 març de 1800 pel rei Carles IV a favor de Francesc de Nuix i de Perpinyà, Tristany, Bardaxí, Ricart, Àger, Orcau, Cardona i de Luna nascut a Torà

escut Perpinyà-Xerquies escolpit per Jaume Coberó

El primer baró de Perpinyà, Francisco de Nuix i de Perpinyà ( Torà , 5 gen de 1739 - Cervera , 7 mar de 1809 ). Fill de Mariano de Nuix i Rechs-Gallart (1697-1754), hereu de la casa Nuix, Governador de la Batllia de Torà i Regidor Perpetu de Cervera. I Teresa de Perpinyà-Bardaxí i de Tristany, pubilla de les cases Perpinyà de Torà, Bardaxí-Ricart de Calonge de Segarra i Tristany d'Ivorra, a més de descendent directa de la gran casa feudal medieval catalana de Cardona.

Va ser Doctor en Drets Civil i Canònic per la Universitat de Cervera, advocat dels Reials Consells, Caballero del Principat, Carlà d'Ivorra, Calonge de Segarra, Pujalt i Farran, únic Patró Eclesiàstic d'Iborra. Primogènit que heretarà tots els béns dels llinatges de Nuix, Perpinyà, Tristany, Bardaxí.

Era un arquetip de perfecte cavaller cristià, d'ideals tradicionalistes i oposat a les forces revolucionàries i liberals.

El seu llinatge es remunta a Perot de Nuix (o de Neuss), governador de la vila prussiana de Neuss , a l'Arquebisbat de Colònia, proscrit a causa d'unes protestes per l'exercici del seu càrrec, va fugir de la ciutat i va recalar a Cervera. El seu fill Rafael Joan de Nuix († 1475) va ser armat Cavaller del Principat en 1442.

D'aquest llinatge destaquen

Joan de Nuix i de Sabater († 1648), Catedràtic de Teologia a Lleida.

Domingo de Nuix i Cabestany, primer canceller de la Universitat de Cervera , i oncle del primer marquès de Perpinyà. (Els Nuix van ser partidaris de Felip d'Anjou durant la Guerra de Successió).

Pare Rafael de Nuix i de Perpinyà (Torà 1741 - Ferrara 1802), germà del primer baró de Perpinyà. Va ser sacerdot de la Companyia de Jesús . Autor d'una pura defensa de la suprema autoritat del Papa i de la fe catòlica titulada Orationes quinque ad romans (en 5 volums publicats entre 1788 i 1797), De vita et moribus Blassi Larrazii (1798), i Titi Carici Perpennae ad quirites (en 3 volums, 1784).

Altres jesuïtes, també germans del primer baró, van ser els pares Joan de Nuix i de Perpinyà (Torà 1739 - Ferrara 1783) i Mariano de Nuix i de Perpinyà (Torà 1742 - Ferrara 1771), ambdós de la Companyia de Jesús.

Josep de Nuix i de Perpinyà (Torà 1746 - Cervera 1802), germà dels anteriors. Va ser Doctor en Drets Civil i Canònic, advocat dels Reials Consells i lletrat assessor del Corregidor de Cervera. Va publicar a Itàlia una defensa de la colonització d'Amèrica contra els escrits del Abbé Raynal i l'escocès Guillermo Robertson . Solter, sense descendència.

Cronologia

I baró de Perpinyà, Francesc de Nuix i de Perpinyà (1739-1809). Casat en 1775 amb Francisca de Ponsich i d'Alós, filla del Diputat i Regidor Perpetu de Barcelona don Ramón de Ponsich i de Camps. Neboda del primer marquès de Port Nou i del primer marquès d'Alós .

II baró de Perpinyà, Luis Maria de Nuix i de Ponsich († 1848), fill primogènit. Capità dels Reals Exèrcits, va combatre l'invasor francès i liberal.

III baró de Perpinyà, Joaquín Maria de Nuix i de Ferrer (1816-1865), fill primogènit. Doctor en Drets Civil i Canònic per la Universitat de Bolonya ( Estats Pontificis , avui Itàlia ) i promotor fiscal de Cervera.

IV baró de Perpinyà, Antoni de Nuix i d'Espona (Cervera, 1853-1910), fill primogènit. Doctor en Dret, Vicepresident de la Diputació de Lleida, membre del Tribunal Provincial Contenciós-Administratiu, Diputat carlista i destacat membre de la Junta Carlista, va defensar amb tenacitat les idees del tradicionalisme. Es casà a Vic en 1876 amb la seva cosina germana doble, Dolors de Espona i de Nuix (filla de José de Espona i de Barnola-Espona),

V baró de Perpinyà, Joaquín de Nuix i d'Espona (Cervera 1877 - Barcelona 1935),fill primogènit. Les estafes del seu administrador i socis van causar la ruïna de la casa Nuix. L'abandonament i impagament d'impostos successoris van portar a la vacància el títol familiar. Va morir sense descendència.

Segona creació

Després de la defunció de l'IV baró en 1910 , els seus hereus no van renovar el títol ni posteriorment es va sol·licitar rehabilitació alguna, pel que el títol va quedar vacant. Segons la tesi del Decret de 1988, el títol hauria deixat de tenir validesa al cap de 40 anys de no ostentar.

El 8 d'abril de 2010 , el rei Joan Carles I va crear una nova concessió del títol, denominat ara "Perpinyà" i el va atorgar a Roser Rahola d'Espona (n.1914), I baronessa de Perpinyà , presidenta de l'Editorial Vicens Vives, vídua de l'insigne historiador Jaume Vicens Vives i descendent del primer baró, encara que no és hereva directa.

Aquesta atorgament va provocar l'oposició dels legítims hereus directes de l'últim baró, que argumenten que no es poden atorgar concessions noves amb la mateixa denominació que concessions caducades (segons un Reial Decret de 1912).