Personatges dissabte, 3 de Maig de 2014

Urbici Soler i Manonelles

Autor: somsegarra

Ferran, Segarra, 1890 - Anapra, New Mexico, 1953, fou un escultor

Escultura del Crist Rei al Sunland Park Foto: Budd Christman

Urbici Soler fou alumne de Pere Carbonell i Huguet. Una beca li permeté perfeccionar-se amb Adolf von Hildebrand (1913), a Munic. El 1920 realitzà el portal de la Casa de la Maternitat de Barcelona. Els anys següents anà a Madrid, on féu encàrrecs privats. Acabà la seva primera escultura monumental, la de la Princesa María de la Paz el 1918. També estudià amb Emile Antoine Bourdelle a Paris.

El 1925 es traslladà a l’Argentina en ser-li encomanada la decoració d’edificis públics. Allí començà a esculpir rostres i busts d’indígenes. El conjunt més important de Soler, El Món, és un estudi del natius de Mèxic, Amèrica Central y Sud-amèrica. La guerra civil espanyola frenà el seu retorn a Catalunya.

El 1937 va ser cridat a treballar en el Crist Rei, impulsat per Costa a El Paso. L'estàtua té 18 m. d'alçada i 2'7 m. de base i es compon d'acer i pedra calcària de prop d'Austin, Texas. Soler l'esculpí in situ. L'estàtua es completà el 1939 i consagrà el 1940.

Casat dos cops, la seva segona esposa fou la poetessa espanyola Alba Pura Salgado, Soler visqué a New Orleans, Califòrnia, New York, i Sudamèrica el 1943, i retornà a El Paso el 1945. S'incorporà a la facultad del que ara s'anomena University of Texas a El Paso, i esdevingué ciutadà nordamericà el 1949. Construí la seva casa al peu del Crist Rei, a Anapra, New Mexico (ara Sunland Park). La Texas Historical Commission posà una fita a la seva sepultura al cementiri d'Evergreen, a El Paso, Texas.

Entre les obres d'Urbici Soler destacar
Cap d'estudi (1907), Princesa María de la Paz (1918) El Món, 1920s - 1940s, col·lection d'estudis de pobles nadius, Charlotte Dahmen Chao (1925), Diego Rivera (1931) pedra arenisca, Abelardo Rodríguez (1932), Enrique González Martínez (1934), Crist Rei(1939) pedra calcària, Tom Lea (1946) bronze, Fresia (1946) fusta dura i Mater Dolorosa (1950) d'estil modern.

La seva obra evolucionà del classicisme a una expressió sintètica aconseguida amb economia de mitjans. Soler ha estat definit pel seu biògraf i per altres autors com Víctor Castells com a 'apassionat i sensible, català de pedra picada' o 'vibrant, petit català que captivava totalment a la seva audiència'

Durant el mes de maig de 2014 se li dedica l'exposició Estaràs, Barcelona, Art. El recorregut d’un escultor català: Urbici Soler i Manonelles, organitzada per l'Ajuntament d'Estaràs. La podeu veure al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, 10 i 11 de maig, al Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida, 12 al 15 de maig i també a Ferran, el seu poble, del dissabte 17 maig fins dimecres 21 maig.