Personatges dilluns, 26 de Agost de 2013

Francesc Andreví i Castellar

Autor: somsegarra

Sanaüja, Segarra, 1786 - Barcelona, 1853 fou un mestre de capella i compositor.

Detall de la partitura la Missa solemne obra d'Andreví

Als diset del mes de novembre del any mil setcents vuitanta sis (...ha estat batejat...) Francisco (Anton Pere) Andreví y Castellà, fill legítim y natural dels cònjuges Dot Andreví y Boixadera y María Andreví y Castellà de dita villa de Sanahuja, nat dit dia mes y any a la una hora de la matinada.

Es dedicà, des de la seva infantesa, a l'estudi de la música, rebent la seva primera educació servint d'escolà durant nou anys a l'església de la Catedral de la Seu d'Urgell. Allí ja coincidiria per primer cop amb Ramon Camicer, tres anys més jove que ell, provinent de Tàrrega, que inicià igualment els seus estudis musicals a l'escolania de la Seu. Ambdós esdevindrien reputats músics i es retrobarien, uns 40 anys després, a Madrid.

Marxà a Barcelona, on començà els seus estudis eclesiàstics i continuà els de música amb l'orgue. Als 18 anys (1804-1805) el jove Andreví ja feia d'organista a l'església de religioses de Santa Teresa, per passar després, amb la mateixa funció, a l'església de les Magdalenes. L'any 1808 opta al magisteri de capella de la catedral de Tarragona, que guanya però no es nomenat, no se sap si per ser massa jove o per altres aspiracions del músic. El juny del mateix any fou escollit com a mestre de capella i organista de l'església parroquial de Tafalla (Navarra), càrrec que tampoc arribà a ocupar. Al cap de nou dies, pren possessió del càrrec de mestre de capella de la Catedral de Sogorb, que exerceix fins al 1814.

El juliol de 1814 és agraciat en el seu mateix poble, Sanaüja, amb una plaça d'organista dotada de 8000 reals, càrrec que tampoc ocupà. El mateix any passà a ser Mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona on romangué fins el 1819. Llavors passà a ocupar el càrrec a la catedral de València, durant 10 anys. El 1830 oposità al càrrec a la catedral de Sevilla i, tot i ser escollit, tampoc l'ocupà ja que optà al de la Capella Reial de Madrid de Ferran VII (1831) per aquest càrrec, va haver de competir fortament amb Olivares i Eslava, donat que era el càrrec més reputat al qual podia aspirar qualsevol músic espanyol. Passà a cobrar 25.000 rals, 20.000 com a mestre de capella i 5.000 com a rector del col·legi de nens cantors.

Durant aquest període, Andreví desenvolupà una intensa tasca, composant un gran nombre d'obres per la Capella de música del Rei: diverses lamentacions, misses, unes completes, unes maitines a la nativitat del Senyor, quatre motets al Santíssim, un Te deum i la Missa de réquiem, per les honres del Rei Ferran VII, que morí el 1833. També decidí escriure un tractat exclusivament per a l'ús dels seus alumnes amb l'objectiu de simplificar (respecte la Geneuphonia) l'ensenyament musical el 'Tratado teórico- pràctico de armonía y composición' que conclogué el 9 de juliol de 1835.

El 1836 abandonà aquest càrrec, a causa de les tensions sorgides per la primera guerra carlina i de les dificultats que li suscitaren alguns professors, i decidí exiliar-se a França, on fou mestre de capella de la catedral de Sant Andreu de Bordeus (1836) i a París (1845). De retorn a Barcelona al 1850, fou mestre de capella de l'església de la Mercè, destí que desenvolupà fins la seva mort l'any 1853 i, a més donà lliçons particulars a musics com en Josep Reventós i Truch i d'altres que més tard serien famosos. El 23 de novembre de 1853 morí d'apoplexia a Barcelona.

El novembre de 2003, s'organitza a Sanaüja diferents actes per commemorar el 150è aniversari de la mort del músic consistents en una conferència 'De Sanaüja a la Capella Reial de Madrid', a càrrec de Xavier Puig, la presentació del llibre Francesc Andreví, músic sanaüjenc, escrit per M.R.Argerich, Ll.Castany i M.Garganté, i editat per l'ajuntament de la població, una exposició a l'entorn de Sanaüja i la música, l'actuació de la Coral Ginesta amb obres de F.Andreví i la descoberta d'una placa a la seva casa natal.

L'obra

Entre les seves obres hi ha 6 Misses, una missa de difunts, tres Stabat Mater, quinze motets, nou Lamentacions i un Tantum Ergo. Molt probablement una part significativa del fons de música conservat a l'Arxiu Històric Comarcal de Cervera sigui part del que havia estat el seu arxiu personal.
Escriví nombroses obres, moltes de les quals es conserven manuscrites als arxius de la Capella Reial de l'església de la Mercè de Barcelona. Entre elles: