Personatges dimecres, 19 de Juny de 2013

Josep Benet i Morell

Autor: Ramon Sunyer

Polític, historiador i editor català va ser una de les figures més destacades del catalanisme polític. (Cervera, 1920 - Sant Cugat del Vallès, 2008)

Josep Benet i Morell va néixer el 14 d'abril de 1920 al carrer Major de Cervera en el si d’una família humil. El seu pare, Pau, era de cal Gravat de Puigverd d’Agramunt.

Estudià a l'Escolania de Montserrat, fins als 14 anys. Després d'una breu escolarització a l'Acadèmia Ramon Llull, Jesuïtes de Sarrià, la Guerra Civil li interrompé els estudis i el 1938 fou mobilitzat i formà part del bàndol republicà. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1945, i quan va esdevenir posteriorment advocat es va especialitzar en la defensa dels represaliats franquistes.

Des de molt jove es va afegir als moviments que, arran de la Guerra Civil i de la implantació de la dictadura, van lluitar per la democràcia i la identitat nacional de Catalunya. Va exercir com a advocat durant molts anys, tot defensant persones i institucions que treballaven per la democràcia, sempre en paral·lel a la seva activitat cívica, fins que el 1979 va decidir dedicar-se de ple a la política.

Durant els primers anys de la dictadura franquista es convertí en un dels exponents de la lluita en favor de la democràcia i el catalanisme mitjançant la fundació l'any 1944 del Front Universitari de Catalunya mentre estava estudiant a la universitat. Membre durant un breu període de temps d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fou un dels promotors de la revista Serra d'Or. Posteriorment participà activament en diversos actes de la resistència antifranquista: la vaga de tramvies (1951), l'afer Galinsoga (1960), la campanya Volem bisbes catalans (1967) entre d'altres. L'any 1971 participà en la fundació de l'Assemblea de Catalunya com a membre independent gràcies als seus esforços en la defensa de represaliats franquistes.

L'any 1977 fou escollit en les eleccions generals senador per l'Entesa dels Catalans. En les eleccions generals de 1979 fou reelegit senador en representació novament de l'Entesa, aquest cop rebent el suport del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). L'any 1980 fou el cap de llista en les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya pel PSUC, sent escollit diputat. L'any 1982 abandonà el Senat espanyol i el 1984 el seu escó al Parlament, esdevenint el director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, càrrec que va desenvolupar fins el 2000.

Especialitzat en la història social, política i religiosa dels segles XIX i XX, ha publicat una catorzena llibres. D'entre els seus llibres destaquen: Maragall i la Setmana Tràgica (1963), Catalunya sota el règim franquista (1973) o Exili i mort del President Companys (1991). També ha escrit obres en col·laboració, com ara Barcelona a mitjan segle XIX: el moviment obrer durant el Bienni Progressista (1854-1856), amb Casimir Martí. Ha publicat nombrosos pròlegs, articles i assaigs. La Biblioteca Abat Oliva, dins les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, li va dedicar el número 100: Miscel·lània d'Homenatge a Josep Benet (1991).

L'any 1961 fou guardonat amb el Premi Joan Maragall per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1996 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2000 la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

El 30 d’abril del 1991 la Paeria de Cervera el va nomenar fill il·lustre.

L'any 2000, en Josep Benet i la seva dona, Florència Ventura, van cedir a la Generalitat de Catalunya el seu fons bibliogràfic i documental, amb prop de 8.000 volums, així com la producció intel·lectual de Benet.

El maig del 2008 un total de 65 entitats de la Segarra li van organitzar un reconeixement . Benet va morir dos mesos abans de l’acte, que es va dur a terme a títol pòstum.

Per bé que la trajectòria professional de Josep Benet es va desenvolupar a Barcelona, no va deixar mai de reivindicar que les seues arrels eren lleidatanes. Així, en el seu volum de memòries manifesta que 'la meva identitat barcelonina no m’ha impedit mai deixar de sentir-me de Cervera, un català de la Terra Ferma i dura de la Segarra. Perquè em sento cerverí i segarrenc'.

Obra

Especialitzat en la història social, política i religiosa dels segles XIX i XX, és autor, entre altres, de les obres següents:

1964: Maragall i la Setmana Tràgica, premi Lletra d'Or
1968: El Doctor Torras i Bages en el marc del seu temps
1973: Catalunya sota el règim franquista
1990: Exili i mort del president Companys
1992: El president Tarradellas en els seus textos (1954-1988)
1995: L'intent franquista de genocidi cultural de Catalunya
1998: La mort del president Companys
1999: Carles Rahola, afusellat
2003: Escrits en defensa pròpia
2003: Domènec Latorre, afusellat per catalanista
2008: De l'esperança a la desfeta (1920-1939) (primer volum de memòries, presentat la setmana abans de morir)
2008: El meu jurament de 1939
2008: Joan Peiró, afusellat
2009: Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat