Personatges dijous, 2 de Maig de 2013

Aldonza Roig d'Ivorra, l'amant cerverina de Ferran el Catòlic

Autor: Ramon Sunyer

Noble, nascuda a Cervera el 1454 i morta el 1516

Aldonza Roig d'Ivorra, il·lustració Foto: J. Bibià

Filla de Pere Roig i Alemany i Aldonza d’Ivorra, barons del Portell. Va ser la primera de les dames conegudes com amant del llavors príncep Ferran que posteriorment esdevendria el rei anomenat Ferran el Catòlic, arran del casori amb Isabel I de Castella. Fou la mare del primer fill de Ferran d’Aragó i, des d’un pla discret però molt influent, el va acompanyar i el va assessorar durant tota la seva vida. Seria l’alter ego del perfil polític del rei Ferran i el malson perpetu d’Isabel de Castella i la seva camarilla castellana. Mai aconseguirien desplaçar-la de l’entorn personal de Ferran.

Aldonza, pertanyent a una família d'alta nissaga de Cervera, ,va ser dona de gran bellesa i d'una extraordinària intel·ligència i es diu que acostumava acompanyar en públic al príncep Ferran vestida d'home. La identifiquen com la dona amb vestuari masculí que formava part de la cancelleria del rei.

L'any 1496, mentre els seus consellers decidien els detalls de les seves noces amb Isabel, Ferran, que tenia poc més de disset anys , mantenia una relació amorosa amb una bella dama tres anys major que ell, l'Aldonza. No se sap si els seus pares van acceptar secretament aquesta relació però la veritat és que es va perllongar fins que el príncep va haver de marxar a Castella per a casar-se amb Isabel aquest mateix any de 1496.

Per aquell temps Aldonza ja havia quedat prenyada de Ferran. El príncep, però, no va informar de la notícia a la seva esposa i va traslladar a la seva amant i el seu fill Alonso a Saragossa per a ser atesos com devien. Anys després, el 1474, Ferran reconeixeria públicament la paternitat d'Alonso, el seu primer fill il·legítim que duria el nom d'Alonso d'Aragó i acabaria sent arquebisbe de Saragossa i virrei d'Aragó.

Hi ha també una segona filla, Joana d'Aragó, que algunes fonts atribuexen també a la relació amb Aldolza i altres a una relació fugaç amb Joana Nicolau, en una visita a Tàrrega en 1473.

Aldonza es va casar, per ordre dels seus pares, amb un home de Lleida, Bernat d’Olzinelles, membre d’una nissaga d’alts funcionaris llargament vinculada amb la corona, per intentar netejar el seu honor. Dos anys després, el matrimoni era declarat nul per consentiment mutu i Aldonza es tornava a casar amb un noble, Francesc Galceran de Castro-Pinós, membre d’un vell llinatge del Rosselló que devia molt a la corona, amb qui va va tenir dos fills més. Aquest segon matrimoni,tampoc li duraria molt doncs el seu espòs va morir al pocs anys del casori.

Aldonza és la ascendent de gairebé totes les cases reials europees i també de la major part de l'aristocràcia espanyola, destacant d'entre ells sant Francesc de Borja , IV duc de Gandia , I Marques de Llombay, virrei de Catalunya.