Personatges divendres, 22 de Març de 2013

Josep Nogué Massó

Autor: Ramon Sunyer

(Santa Coloma de Queralt, 1880 - Huelva, 1973) pintor i catedràtic de dibuix

Exposició: L'àlbum de Nogué Massó: fotografies personals Foto: A. Baixa Segarra

Nogué neix a Santa Coloma de Queralt el 1880. Només hi va viure fins als 5 anys, però hi torna sovint i fa amistat amb pintors colomins. Es trasllada amb la seva família a Barcelona i més endavant a Madrid, on es forma com a artista i fa les primeres pintures. Guanya la plaça de pensionat de l’Acadèmia d’Espanya a Roma, i aprofia l’estada per perfeccionar el cant, la seva altra gran passió. En tornar a Espanya ocupa la Càtedra de dibuix de Jaén fins a la Guerra Civil. Als anys quaranta s’instal·la a Barcelona i s’acaba jubilant a l’Escola de la Llotja. Una de les seves últimes exposicions va ser una col·lectiva el 1965 a Santa Coloma amb la participació d’artistes locals. Nogué, obsessionat per plasmar la llum, va morir cec el 1973.

Madrid

La família de Nogué Massó es va traslladar a Madrid quan ell tenia 10 anys, per causa dels problemes polítics en què el seu pare estava implicat. Va treballar com a gravador de vidre i com a retocador de fotografies en algunes de les cases més importants de Madrid a les quals anaven a retratar-se les altes personalitats de la capital d’Espanya. Va compaginar la feina amb els estudis artístics, primer a l’Escola d’Arts i Oficis, on va ingressar als 14 anys, i després a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado (que posteriorment va ser l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando).

En aquesta etapa primerenca va fer molts viatges arreu d’Espanya; trobem quadres que va pintar a Gijón, Bilbao, Terol, Sagunt, València… I va començar a assolir grans èxits artístics amb obres com El calvario de Sagunto o La muchacha con farol. És important de remarcar que l’any 1904 va fer la primera exposició a Barcelona, al Salón Parés.

El pensionat a Roma

Sempre va obtenir molt bons resultats en els estudis, fins al punt de guanyar nombrosos premis i, finalment, les oposicions per al pensionat a l’Acadèmia de Belles Arts d’Espanya a Roma l’any 1907. Allà es va casar amb María Vallejo Martínez.

Tot i tenir la residència a Roma van viatjar per diferents llocs d’Itàlia, tant per conèixer el país com per localitzar nous temes per als quadres que els artistes pensionats havien d’enviar cada any al Ministeri d’Estat. Al tercer any, van fer un viatge per diferents ciutats europees tal com estava establert en la normativa del pensionat.

D'aquesta època són els quadres Notte di Luna, que va ser presentat a l’Exposició Internacional de Roma del 1911, i la Esfinx de Roscoff, que formava part de la col·lecció de quadres que va pintar durant la seva estada a Roscoff, a la Bretanya francesa. El 1916 va pintar el papa Benet XV. El 1918, estant de vacances a Rieti, pinta Tierra franciscana, quadre emblemàtic en la seva carrera pel tractament de la llum.

Vivint encara a Roma participa en una exposició molt important a les Galeries Laietanes de Barcelona, l’any 1919, cosa que li permet fer-se un nom en l’àmbit artístic català.

El retorn

L'any 1922 guanya unes oposicions i ocupa la plaça de professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis de Jaén. La dona i els fills però es quedaran a Itàlia. Passa de ser pintor a la docència, a la qual s’abocarà completament al llarg de la resta de la seva vida. Durant aquesta època, pel que fa a l’àmbit pictòric, es va moure en un cert costumisme tant en el paisatge com en la figura.

L’any 1932 es va traslladar a Madrid, on va exercir de professor durant uns anys fins a Guerra Civil. Allà es casà amb la seva segona esposa, Carmen Gómez,l’any 1938.

El 1942 aconsegueix el trasllat a Barcelona, i passa a ser professor a la secció tercera de l’Escola d’Arts i Oficis, on es jubilà com a professor l’any 1950. Tot i que la seva faceta de pintor havia passat a segon terme, durant la dècada dels quaranta prepara exposicions contínuament, sobretot a Madrid i a Barcelona, on té una relació activa amb el Reial Cercle Artístic.

Tornar a Barcelona va representar el retrobament amb les seves arrels, amb Santa Coloma de Queralt i les comarques tarragonines. Val la pena de remarcar el seu interès per recórrer el territori i reflectir-lo en els seus quadres. En un gran nombre d’exposicions, entre les seves obres apareixen alguns indrets de Santa Coloma de Queralt: vistes del poble, de la plaça, d’algun carrer, de l’església i, fins i tot, alguna pagesa colomina. També hi trobem Cambrils i Calafell, a través d’àmplies col·leccions de marines, i d’altres indrets com Falset o Valls. I, finalment, la presència de la ciutat de Tarragona, amb les seves platges i el port, places i racons, el Francolí, la muralla, etc.

L’any 1947 va pintar els frescos de l’altar major de l’església de Moià, poble amb el qual estava relacionat per la seva amistat amb el tenor Francesc Viñas. Va tornar sovint a Santa Coloma de Queralt per pintar i exposar-hi -va participar en exposicions col·lectives el 1941, 1961 i el 1965.

Morí a Huelva el 1973, i, per desig propi, les seves restes van ser traslladades a Jaén juntament amb els de la seva primera esposa i els seus pares.

Exposicions

Al llarg de la seva vida artística, va celebrar nombroses exposicions, tant col·lectives com individuals. La seva primera mostra col·lectiva fou el 1908, tot hi que abans ja havia participat en alguna exposició Nacional hi n'havia realitzat una d'individual a Barcelona, al Saló d'Octubre del pensionats a Roma.

Exposicions individuals celebrades a l'estranger:
Roma:1914 Sala Giosi; el 1916 a Sta. Marinella, Lido di Santa Marinella i també a Studio Canova repetint el 1917, el 1918 a la Galleria Artistica i Casa d'Arte el 1923.

Milà: El 1921 a la Galería Borgonuovo

Exposicions individuals les principals capitals espanyoles:
Barcelona: s'inicià amb la seva primera exposició individual a la Sala Parés l'any 1904; el 1919 a las Galeries Laietanes i repetirà el 1923; el 1941 a al Sala Busquets repetint el 1951; el 1946 a les Galeries Pallarés i el 1950 a la Sala Rovira.

Madrid: realitzà la seva primera exposició individual a Madrid l'any 1924 al Círculo de Bellas Artes, repetirà exposicions en aquesta institució durant els anys 1931; 1932 i 1936. Seguí amb mostres al Salón Cano els anys 1942; 1943; 1948; 1950; 1951 i 1954. El 1941 exposà a Casa Vilches i el 1957 al Cercle Català.

Bilbao: a la capital basca, Nogué hi realitzà tres mostres individuals: el 1920 al Hall Majéstic Hotel;el 1936 a la Sala Delclaux i el 1948 a la Sala Alonso.

També participà, des de ben jove, a 26 edicions de les Exposicions Nacionals de Belles Arts celebrades a Madrid,

2013 Any Nogué

L'any 2013 és commemoren els 40 anys de la mort del pintor i, per aquest motiu, des de l'Associació Cultural Baixa Segarra es va crear la Comissió de l'Any Nogué. Aquesta és l'encarregada de la realització de les diferents activitats que conformaran el programa amb l'objectiu de fer més conegut al gran públic la vida i obra del pintor Nogué.

A tal efecte es realitzaran una sèrie d'exposicions sobre diferents aspectes de l'artista. La primera titulada L'àlbum de Nogué (23 de març – 7 d’abril de 2013), un repàs de fotografies de la vida de Josep Nogué. La següent mostra L’època de Nogué: artistes colomins 1880-1965 (17 de maig-02 de juny de 2013), una petita mostra d’una llarga llista d’artistes colomins, o relacionats amb Santa Coloma, que d’alguna manera van coincidir amb l’època de Nogué.

Per acabar, s'ha programat també una important retrospectiva Josep Nogué, una trajectòria vital, (15 d’agost- 6 d’octubre de 2013), en la qual es repassarà la vida personal de l'artista, relacionant-la amb les seves obres.

També s'ha creat una pàgina web per a commemorar l'efemèride.
Aquest proper dissabte es realitza a Santa Coloma de Queralt l'acte inaugural de l'any Nogué.
Podeu veure una àmplia col·lecció de les pintures de Josep Nogué a la web del Museu d'Art Modern de Tarragona