Patrimoni dilluns, 16 de Desembre de 2019

La Farinera del Sindicat de Cervera

Autor: somsegarra

Edifici modernista, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, va ser construït entre 1920 i 1922.

Detalls interiors de la Farinera del Sindicat de Cervera Foto: teresa llordés

El complex de la Farinera de Cervera és d’estil modernista i va ser construït entre 1920 i 1922 per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, deixeble de Gaudí, per encàrrec del Sindicat Agrícola de Cervera i comarca. El projecte contemplava la construcció de la farinera i de diverses edificacions auxiliars, organitzades al voltant del pati, que incloïen les oficines, un local social, l’habitatge del gerent, magatzems i tallers, un molí d’oli, una panificadora i una fàbrica de pinso

L’edificació principal està composta per tres volums que conformen una U irregular que segueix la forma de la parcel·la i que defineixen un pati trapezoïdal.

El cos nord contenia dotze sitges per al blat, mentre que al cos sud s’hi emmagatzemava la farina. Entre ells, el cos central acollia el procés de fabricació. A l’angle nord-oest s’alça un volum coronat per una torre d’aigua coneguda com la Torre del Treball. Diuen que els pagesos van demanar a l’arquitecte que dalt de tot s'hi ubiqués un gran llum que arribés a veure's des de tots els pobles a on hi havia socis sindicats. A les façanes hi destaca la composició regular, amb pilastres de pedra i obertures amb combinació d’arcs de mig punt i rebaixats, així com l’ús del maó vist en les plantes superiors. Al volum nord, les pilastres acaben en arcs parabòlics que marquen la posició de les sitges.

Història

Els terrenys i uns antics magatzems que hi havia foren comprats per 95.000 pta al comte de Lavern. La fàbrica podia arribar a moldre 40 tones de blat al dia i les 12 sitges podien guardar fins a 2 milions de quilos de blat. La fàbrica s'inaugurà l'1 de maig de 1922 i començà la producció de farina a l'engròs, col·locada amb celeritat als mercats del país.

Al cap d’un any, el 7 d'agost de 1923, un incendi va cremar completament l’edifici i la maquinària, només es van salvar les sitges de ciment armat. Reconstruïdes les instal·lacions la farinera tornà al funcionament, malgrat haver hagut de recórrer a préstecs oficials.

A finals dels anys setanta, s’hi van afegir deu sitges i quatre magatzems més.

L’any 1985 el conjunt passà a mans del Banc Central, i posteriorment a un particular i, finalment, a la Paeria de Cervera. La majoria dels edificis han desaparegut, però la Farinera, catalogada el 2002 com a Bé Cultural d’Interès Nacional, resta dempeus i s’ha restaurat.

El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca

El Sindicat es va fundar el setembre de 1918 per iniciativa d’un grup de pagesos de pobles de la Segarra i comarques veïnes sota la direcció de Ramon Vidal Trull, propietari terratinent de Montpalau. Al gener del 1920 s'estenia al voltant de cent onze poblacions de diferents comarques (Segarra, Urgell, Noguera, Anoia i Conca de Barberà) i tenia més de mil tres-cents associats. L'any 1928 reunia els pagesos de 121 pobles i, segons xifres de Miquel Pont, agrupava 'unes 20.000 ha de terreny cultivat sobre les 35.000 ha totals'

Els pagesos volien fer front a l’abandó del camp per part de moltes famílies. Cap als anys cinquanta, el Sindicat comptava amb unes instal·lacions capdavanteres en el món rural i disposava d’una flota de transport i d’un magatzem a Sant Guim de Freixenet, també obra de Cèsar Martinell.

Fou concebut com a farinera i altres serveis de la Cooperativa Agrícola, amb la finalitat d’abaratir les despeses i prescindir d’intermediaris i amb el que es va fer front a una llei que prohibia la comercialització del blat més enllà dels límits provincials. L’estratègia del Sindicat Agrícola de Cervera per afrontar aquesta llei va fonamentar-se en la conversió d’aquesta entitat en fabricant de farina, producte que no tenia limitacions en la comercialització.

Tal com indica Josep Maria Ramon i Muñoz a l’estudi El Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca. dels orígens a la reconstrucció de la fàbrica de farines (1918-1924)' l'actuació del Sindicat de Cervera va centrar-se entorn la venda de la producció; la compra d'adobs i llavors; el foment del crèdit agrícola i de la societat d'assegurances d'animals. Tanmateix, el paper desenvolupat al voltant de la difusió de les millores tècniques, del foment de la instrucció agrícola i de l'associacionisme agrari va ser molt important i va coincidir amb un període en que augmentaren els rendiments de la producció dels cereals.

Ramon-i-Muñoz,-Josep-M.-El-Sindicat-agrícola-de-Cervera-i-sa-Comarca.pdf