Patrimoni dijous, 3 de Març de 2016

Vallferosa, la torre que 'reescriu la història'

Autor: editor / Xavi Sunyer

Un estudi prova que la torre de Torà data de principis del segle VIII, i no del X com es creia, i també que no correspon a una fortificació de frontera

panoràmica de la torre Foto: Ramon Sunyer

El passat 19 de febrer va tenir lloc a l’Ajuntament de Torà la presentació de l’estudi científic de la Torre de Vallferosa realitzat la Generalitat amb la col·laboració de l’ajuntament de TORÀ. L’estudi és fruit d’un treball complex, que ha durat sis mesos, i multidisciplinari en que han participat els arquitectes Josep Esteve i Lurdes Verdés, els arqueòlegs Joan Menchón i Marta Monjo, el geòleg Màrius Vendrell, el químic i director del laboratori Carboni 14 Joan Salvador i l’enginyer topògraf Josep Blasco

Fins a cinc proves amb el sistema del carboni 14, l’estudi dels materials constructius i un escànner làser format per milers de fotografies, que permeten dibuixar-la pedra a pedra a mida real, conclouen que la torre va ser construïda entre finals del segle VII i durant el segle VIII i no el segle X, com es creia fins ara. També fa palès que les dues torres que la conformen van ser construïdes simultàniament en el temps.

Tot això desmunta la teoria de ser una de les torres de frontera de la Marca Hispànica sinó que la construcció seria motivada per controls fiscals o econòmics de carrerades de bestiar i vies de comunicació importants per l’època i, per això, no es va construir al cim d’una muntanya, sinó al costat d’una canal, encara que també va poder tenir funcions de guaita. Tal com va constatar Esteve ‘Aquesta torre reescriurà la història mal escrita del territori segarrenc i solsoní’

Joan Menchón 'Una torre única dintre d’una sèrie de construccions úniques que hi ha al país'

Menchón va explicar que el mur de la torre no s’havia aixecat amb un encofrat tal com deia Bernabé Cabañero per què és molt difícil fer un encofrat circular d’un diàmetre tant gran com el de l’amplada de la torre, i que aguanti sense esfondrar-se pel seu propi pes. A més d’haver-se fet amb un encofrat aquest havia de ser amb fustes verticals, i no hi ha cap senyal d’encofrat vertical enlloc.

S’observa a simple vista que la torre te dues anelles, una interior i l’altra l’exterior. No correspon a dues torres de dues èpoques diferents. Es va optar de fer una torre amb dues anelles, una interior i altra exterior, com una tècnica constructiva. De manera que es pugen les dues torres a l’hora, a tongades i una serveix de bastida de l’altra i a l’inrevés.

El 2009 es va fer la prova del Carboni 14 a una fusta dels matacans, i va donar una cronologia del 778 dc. La comunitat medievalista no li va donar credibilitat, ho va considerar un error degut a alguna contaminació de la fusta. Posteriorment el 2010 es van fer proves a 3 mostres més: la primera va donar el 730 (un fragment de fusta dels d’un dels cadafals de l’anella exterior), la segona (del seient de la latrina) el 1220 i la tercera (d’un trespols de fusta de la xemeneia de l’anella interior) va donar el 780. La segona mostra que va donar segle XIII s’ha de relacionar segurament a una reforma o reparació de la latrina efectuada en aquest segle, que és quan també cal datar la construcció dels arcs diafragmes, cisterna/pou i cúpula de carreus.

Si aquesta torre és del segle VIII, què hi fa aquí, qui l'ha fet, quina funcionalitat te?
Potser no és de moros ni cristians, sinó de gent autòctons del territori, de carolingis, gent ben organitzada i amb capacitat econòmica suficient per edificar-la. Menchón creu que aquestes torres no controlen cap frontera, ni tenen cap funció militar, sinó que són controls fiscals o econòmics de carrerades de bestiar i vies de comunicació importants per l’època.

Cal revisar la cronologia i la funcionalitat de totes les torres properes (Peracamps, Lloberola, Ardèvol, Vallferosa, etc..). Considerar-les construccions cristianes del segle X o XI, és perpetuar l’error d’interpretació que es va cometre al seu dia quan amb un criteri poc rigorós se les va etiquetar com a tals. Així es reescriu la història del país.

Màrius Vendrell 'L’estudi del morter de calç corrobora la contemporaneïtat de les dues anelles o torres'

L'estudi de dos tipus de morters que va realitzar, d’una banda dels morters de guix de les escales helicoïdals de l’interior de la torre són fets de formigó de guix, molt típic en les construccions islàmiques. L’altre morter estudiat és el morter de calç, que es troba en la part baixa de la torre, en el reblert de les dues torres, el revestiment de l’anella exterior, en els merlets, en les voltes d’encofrat dels matacans. Es tracta d’una barreja de calç amb sorra de la riera de sota la torre. És un morter de calç additivat amb ou de gallina (com a proteïna) i un carbohidrat (un polisacàrid, un sucre que es pot aconseguir de l’extracte d’algunes plantes del mateix territori).

L’estudi del morter de calç corrobora la contemporaneïtat de les dues anelles o torres donat que el morter és el mateix. Això és molt important, si bé no es pot posar data al morter, el que és cert és que es manté exactament la marca del morter en les dues anelles. La incògnita de perquè l’escala helicoïdal està feta amb un morter diferent, és degut a que el morter de calç tarda anys a endurir. En canvi el guix s’endureix ràpidament i l’escala, per la manera com està feta, precisa un enduriment ràpid. Per tant l’escala interior de morter de guix pot ser perfectament contemporània a les dues anelles.

Descarta també que la torre s’hagi aixecat amb un encofrat, entre altres raons perquè es veu clarament amb la planimetria de làser que les generatius (el cos cilíndric de l’anella exterior) no són rectes. El revestiment exterior de morter denota una curvatura en forma d’escates de peix aplicada des de la part superior, per tant l’anella exterior s’ha aixecat des de l’interior de la torre on el propi mur de l’anella fa de plataforma.

Considera que simultàniament s’aixequen les dues torres, deixant el temps suficient per a que el morter endureixi. Sense emprar cap bastida exterior (no hi ha cap indici de forat de bastida) i des de dintre de la torre. Pel que fa als constructor, no descarta tampoc que hagi estat edificada per gent del territori amb coneixements constructius més que suficients, com ho demostra el fet que ens ha arribat a dia d’avui en perfecte estat.