Patrimoni diumenge, 5 de Març de 2017

Les cabanes de tros, l'aixopluc del pagès

Autor: Ramon Sunyer

Si hi ha un element constructiu característic dins el paisatge de la Segarra, a banda dels marges de pedra seca, és la cabana

És de les grans, hi entrava el carro Foto: Ramon Sunyer

Les cabanes són un dels elements característics de l’arquitectura popular segarrenca. La seva funció principal era servir d’aixopluc al pagès i l’animal, per guardar-se de les inclemències del temps quan eren al camp i també per guardar-hi eines i la collita diària. Aquestes construccions són sobretot d'època moderna i contemporània.

Es pot diferenciar entre les cabanes de volta, que tenen el sostre de volta de pedra recoberta amb terra, són les més antigues, i les de teulada inclinada, recobertes de teula, de construcció més nova. Són de planta rectangular i amb una sola nau. A l'interior de les cabanes hi ha la menjadora, per a l'animal (el ruc o la mula), situada al fons o en un costat. També es poden trobar dos petits forats en la paret, un més alt, on hi anava el menjar del pagès, i l'altre més baix, on s'hi posava el vi i el càntir. Una altre element és l'espitllera, petita obertura practicada a mitja alçada en les parets laterals de la barraca, per a permetre l'entrada de la llum i la ventilació. A l'exterior és usual trobar-hi el pedrís, seient de pedra, normalment adossat a una paret que li fa recer. Algunes arriben a tenir forn, o un racó que servia de foc a terra, amb sortida de fums i també poden tenir una cisterna.

N'hi ha que es troben en terreny pla, en un raco del tros. Altres es troben en terrenys inclinats i algunes parcialment entaforades dins la terra. Al seu costat també és usual trobar-hi l'era, lloc on es batia el cereal.

Avui en dia la majoria estan en desús, donat que, amb les tècniques agrícoles modernes, han perdut la seva funcionalitat inicial. Això ha provocat que entrin en una fase de destrucció inexorable, sobretot les de teula, a moltes les hi han retirades i ja només queden els murs. Les de volta de perduraran molt més en el temps donat que són una construcció molt més compacta.

La construcció en predra seca

La tècnica constructiva de la pedra seca, consisteix a col·locar, combinar i encaixar pedres, més o menys treballades i de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi. Aquest art ancestral propi del paisatge rural català comprèn el material, una tècnica i habilitat precisa, això és la construcció i la capacitat del constructor. Els materials emprats són extrets, produïts i transformats en el lloc de construcció perquè s'han de minimitzar esforços per treure'n el màxim rendiment.

La utilització de la tècnica de la pedra seca és una mostra de com l'home s'ha adaptat al seu entorn físic. El resultat n'ha estat la construcció d'una sèrie d'edificacions, lligades sovint a l'activitat agrària, però també a altres usos, les quals han necessitat segles de perfeccionament, de transmissió de coneixements i tècniques i de creació d'un estil constructiu determinat.

V.Loscos_cabanes-de-volta-de-urgell-i-segarra.pdf