Patrimoni dimarts, 3 de Desembre de 2013

L'església de Santa Maria de Guissona, declarada bé cultural d'interès nacional

Autor: somsegarra

El Govern també ha acordat delimitar l'entorn de protecció del Palau Fluvià de Guissona

Església de Santa Maria Foto: museu guissona

El Govern ha acordat declarar l'església de Santa Maria de Guissona i la Font Gòtica de Blanes com a bé cultural d'interès nacional (BCIN). L'església de Santa Maria es va iniciar l'any 1776 sobre les restes de l'església vella de la qual es conserven la capella de la Mare de Déu del Claustre i la del Sant Crist. Arquitectònicament el temple segueix l'estil neoclàssic amb tres naus, murs de pedra i paredat.

L'església de Santa Maria s'aixeca damunt d'una primera edificació del segle V, fundada per monjos agustins. Després de la dominació àrab al segle X, es torna a edificar. Encara es va aixecar una tercera església consagrada el 1099 pel bisbe sant Ot d'Urgell. Santa Maria de Guissona depenia de la canònica d'Urgell, ja que el prior era sempre canonge de la Seu. Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272, amb només sis canonges, esdevingué col·legiata secular a la fi del segle XV, perdurant fins a mitjan del segle XIX.

El 1423 el bisbe Ferrer d'Urgell havia intentat d'establir-hi la capitalitat de la diòcesi. L'actual edifici, fou bastit al darrer quart del segle XVIII per l'arquitecte Feliu Borràs, a partir d'un projecte de Marian Enric i Josep Burrià. L'edifici fou començat el 1776 i consagrat el 1800.

L'obra de Fluvià

El Palau Fluvià és un Palau Episcopal datat l'any 1515 que resta inacabat. En aquest emplaçament hi ha havia en època medieval una població i una torre que formava part del castell del Senyor de Fluvià. El 1505 es va vendre el senyoriu de Fluvià al bisbat d’Urgell per tal de construir una residència d’estiu pel Bisbe. La construcció començà el 1505 per iniciativa del bisbe Pere de Cardona amb un estil de transició de començament del s. XVI, i s’aturà el 1514.

El palau, d'estil clarament renaixentista, havia de ser de planta quadrada i tenir planta baixa i dos pisos amb una escala monumental d'accés. La capella no havia de ser més alta que el palau. Es cobrí fins a l’altura del primer pis que era fins on arribava l’edifici: les quadres, la cuina amb el forn, les dependències, el pati central i l'església dedicada a Sant Jordi, Santa Llúcia (patrona de Fluvià) i també de Sant Blai és el que podem deduir veient el que en queda. Les obres s'aturaren degut a què el Bisbe fou ascendit i traslladat a Tarragona i el seu successor, amb escassetat de recursos, no pogué continuar el treball. El 1808 fou destruïda en part pels francesos que s’hi fortificaren. Una vegada expulsats els francesos, es va fer enderrocar per tal que no s’hi poguessin tornar a fortificar.