Patrimoni dilluns, 2 de Desembre de 2013

REFLEXIÓ ESCRITA SOBRE EL DESTÍ DE SIKARRA (II)

Autor: Jordi Segura

reflexions delConservador del Museu Municipal Josep Castellà Real, dels Prats de Rei, sobre el salvament del jaciment de Sikarra

visita d'escolars al jaciment Foto: Jaume Moya

Feliçment, sí que s'ha fet realitat allò de "Perquè no sabien que era impossible, ho van aconseguir" !

Entre tots hem salvat Sikarra i en n'hem de felicitar.

Fent un símil bèl•lic podríem dir que s'ha guanyat una guerra després de presentar diverses batalles i en diversos fronts.

Qui ha estat l'adversari? Crec que una barreja de diversos factors que, aliats, van estar a punt de vèncer. La comoditat, el conformisme, la indefinició... combinats amb una certa indolència formaven una mena de muralla inexpugnable, amb el temps corrent al seu favor. Tots temíem el 22 de novembre per si la comissió corresponent decidia el soterrament de Sikarra.

Qui ha estat el bàndol vencedor? Bàsicament la força de la societat civil la qual, a través i gràcies a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, ha pogut manifestar el seu neguit, impotència i frustració.

Gràcies, a la xarxa Som Segarra que, amb la campanya SALVEM SIKARRA ha aconseguit mobilitzar i conscienciar moltíssima gent. I gràcies també, a les més de 500 persones i entitats que s'hi han adherit.
Gràcies, als diaris convencionals i digitals, que s'han fet ressò de la campanya. Gràcies, a les emissores de ràdio perquè també s'han interessat pel futur de Sikarra.Gràcies, a l’ACN, a 8tv i a TV3, que han fet conèixer Sikarra arreu del territori. Gràcies, als polítics que ens han escoltat i han lluitat per Sikarra; i també als arqueòlegs de la UdL i del MAC que ens han fet costat. Gràcies, a CatPatrimoni, perquè amb el seu projecte de museïtzació ha fet que es concretessin i es definissin postures ambigües; perquè aquest projecte, probablement, va significar que el Sr. Josep Manuel Rueda (sotsdirector general del Patrimoni) i el Sr. Ramon Ten (responsable del Servei d'Arqueologia i Paleontologia) s'hi interessessin, amb bona disposició per assumir-lo. I evidentment, gràcies, a la Diputació de Barcelona, representada en aquesta ocasió pel diputat Sr. Marc Castells, que ha assumit fer-se càrrec de la protecció del jaciment primer, i de la museïtzació després.

Ara caldrà que a l'hora d’elaborar aquest projecte es puguin recollir totes les sensibilitats i es facin confluir tots els interessos: històric i arqueològic, urbanístic i constructiu.

Jordi Segura
Conservador del Museu Municipal Josep Castellà Real
ELS PRATS DE REI