Patrimoni dissabte, 27 de Abril de 2013

Els Prats de Rei i Cervera, a la Ruta 1714

Autor: Ramon Sunyer

La Ruta 1714 és impulsada pel comissionat del Tricentenari per difondre històricament i cultural els escenaris destacats de la Guerra de Successió

La Universitat de Cervera va néixer com una imposició de Felip V Foto: Giliet de Florejacs

Els Prats de Rei i Cervera són dos dels municipis inclosos a la Ruta 1714 que el comissionat del Tricentenari està impulsant per difondre històricament i cultural els escenaris destacats de la Guerra de Successió. Les demarcacions de Barcelona i Lleida concentren aquests enclavaments i el Centre Cultural del Born n'és un dels punts principals.

La Ruta 1714 la conformen deu municipis i presenta una seixantena de monuments històrics destacables de la guerra de Successió. Els municipis i monuments principals són els següents: el Centre Cultural del Born de Barcelona, el Castell de Cardona, la Universitat de Cervera, la Torre de la Manresana dels Prats de Rei, el Turó de la Seu Vella de Lleida, la Casa de Rafael Casanova de Moià, l'església de Sant Baldiri i la Tomba de Rafael Casanova a Sant Boi de Llobregat i també el museu d'aquest municipi, el Castellciutat de La Seu d'Urgell, el Castell de Talamanca i l'Ermita de Sant Sebastià a Santa Eulàlia de Riuprimer. Miquel Calçada és el comissari designat per als actes del Tricentenari de la commemoració del 1714.

Els Prats de Rei, escenari d’una de les batalles més cruentes de la Guerra de Successió

  
La batalla dels Prats de Rei, del setembre al desembre del 1711, va ser una de les més dures en territori català durant la guerra de Successió (1701-1714) i es va resoldre amb un triomf de l’exèrcit austriacista sobre les tropes borbòniques. Gairebé 60.000 soldats de diferents països d’Europa van combatre en una lluita de trinxeres que es va allargar tres mesos entorn de la vila.   

A l'àrea de la Torre de la Manresana, hi viuen unes 5.700 persones, però fa 300 anys, durant els tres mesos de la batalla, s’hi van arribar a concentrar quasi 60.000 soldats. D’aquests, 35.000 pertanyien a les tropes borbòniques, mentre que per part austriacista eren uns 22.000 homes (alemanys, anglesos, holandesos i catalans).

  Aquesta concentració de soldats, la duresa de la batalla i de l’hivern, va provocar la destrucció de gairebé totes les edificacions del poble, i que s’exhaurissin tots els recursos en un radi de tres dies de la zona. La batalla va provocar prop de 10.000 baixes en les tropes borbòniques, i és una de les darreres victòries dels Àustries abans de la desfeta de Barcelona, el 1714. 

La Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera és, sens dubte, una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana de tot el segle XVIII. Acabada la guerra de Successió, el 1717, Felip V dictaminà l'ordre de supressió de les sis universitats de Catalunya i la creació d'una única universitat central a la ciutat de Cervera. La decisió del rei Felip V, que va accedir a la proposta dels comuns de Cervera, volia premiar la fidelitat d'aquesta ciutat a la seva causa.

Fou projectada i dirigida per l'arquitecte Francesc Soriano, inicialment, i després per Miguel Marín. Els anys invertits en la seva construcció expliquen que hi ha dos estils artístics clarament diferenciats. De la primera etapa és la façana principal d'estil barroc i de la segona la façana interior d'estil neoclàssic El nou edifici va començar a funcionar el curs 1740-1741 i arribà a concentrar facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia i lleis

El moment de màxima esplendor correspon a la fi del segle XVIII, en què tenia uns dos mil alumnes. La Universitat va ser l’acadèmia de nombrosos personatges il•lustres com el filòsof Jaume Balmes, el bisbe Fèlix Torres Amat, l’inventor Narcís Monturiol i el militar i polític Joan Prim, entre d’altres. La presència de la Universitat va suposar un incentiu econòmic per a la ciutat, que va veure augmentada considerablement la seva activitat, tant constructiva com comercial. Amb l’adveniment de la Revolució Liberal, la Universitat es va traslladar a Barcelona, el 1837.