Ernest Urtasun porta a la Unió Europea el conflicte dels Plans de Conill

L'eurodiputat consulta a la Comissió Europea la legalitat de la planta de comportatge projectada dins zona Xarxa Natura, al terme d'Ossó de Sió

Els eurodiputats Ernest Urtasun i Ska Keller Foto: Greens

L'eurodiputat d'Iniciativa Catalunya Verds, Ernest Urtasun, ha preguntat a la comissió del Parlament europeu si considera que el projecte de la planta de compostatge projectada a Ossó de Sió (Urgell) respecta la normativa comunitària pel que fa a la Directiva d'Hàbitats i la Directiva d'Aus.

La Plataforma Salvem els Plans de Conill ha denunciat reiteradament que, al seu entendre, la planta contravé les directives europees perquè l'activitat que s'hi portaria a terme és incompatible amb la preservació d'una àrea amb un alt valor paisatgístic, etnogràfic i arquitectònic i sobretot perquè està sota la protecció de la figura ZEPA (zona d'especial protecció d'aus). Des de la formació alerten que si el tribunal de Justícia de la UE declarés il·legal les llicències s'hauria d'indemnitzar la promotora com en el cas de la plataforma Castor.

Segons informa ICV en un comunicat, Urtasun ha fet aquest requeriment a Brussel·les tenint en compte que el Departament de Territori i Sostenibilitat va publicar la setmana passada la resolució mediambiental favorable i, sobretot, "davant la situació d'indefensió que viuen els veïns i veïnes dels municipis de la zona".

La senadora de Catalunya Sí que es Pot, Sara Vilà, creu que la declaració del departament de Territori "no té en compte els agents socials ni les persones i municipis afectats per valorar l'afectació, tampoc s'ha calculat l'afectació paisatgística ni l'opinió de la Comissió Europea, fet que ens obliga a demanar- la a través de l'eurodiputat d'ICV".

La senadora i ex diputada per Lleida també ha anunciat que de nou tornaran a presentar la proposta de resolució al Parlament a través del grup de CSQP perquè "la Generalitat ha incomplert els punts aprovats en la resolució que vam debatre l'any passat al Parlament en els que es demanava a l'Ajuntament d'Ossó de Sió notificar els perjudicis d'atorgar llicència del projecte i a la promotora que retirés el material acumulat a la zona".

Així mateix, la comissió de Territori i Sostenibilitat també va aprovar recuperar el finançament públic de reactivació del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la plana de Lleida, "fet que tampoc s'ha complert" assegura Vilà.

Per la seva part, el diputat segarrenc d'En Comú Podem per Lleida, Jaume Moya, ha destacat que si tira endavant l'equipament "l'afectació mediambiental és enorme, suposa un menyspreu a la població afectada i minva el desenvolupament turístic i cultural, en especial el projecte de recuperació del poble deshabitat de Conill, el qual ja estava en marxa".

Moya ha lamentat que no es tingui en compte la normativa i es projecti la ubicació de la planta en aquesta zona "quan és públic i notori que als voltants de Guissona –on està domiciliada la corporació promotora de l'equipament-, Tàrrega, Cervera o Agramunt hi ha lloc de sobres en els respectius polígons".

El diputat ha advertit del que suposa per a l'Ajuntament d’Ossó i per al Govern de la Generalitat autoritzar unes instal·lacions en contra de la normativa europea "ja que si hi ha una futura sentència del tribunal de Justícia de la UE que declarés il·legal les llicències, els obligaria a indemnitzar la promotora, com en el cas de la plataforma Castor".

Així mateix, Miquel Rodríguez, membre la Plataforma de Plans de Conill, ha apuntat que l'administració "hauria de reflexionar profundament i fer autocrítica per saber quin model de país vol. No és lògic fer trampa en la sostenibilitat del territori i prioritzar interessos privats a costa del patrimoni natural". Rodríguez ha advertit que "s'ha fet una concentració parcel·laria encoberta, cosa que ha transformat ja la distribució de les zones on viuen les aus protegides i a més s'està potenciant una prova pilot de reg de suport, contravenint la normativa europea, tot plegat ha minvat la capacitat d'èxit de les poblacions estepàries".

Paral·lelament, destaca, hi ha una espècie herbàcia en perill d'extinció, la Limonium catalaunicum, i la planta de compostatge no permetria que pogués sobreviure amb garanties.

Un espai protegit per la legislació europea

Segons es detalla al comunicat, els Plans de Sió són un Espai Natural Protegit (ENP), té 3.700 hectàrees de caràcter estèpic, està integrat dins les Zones d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) de les Terres de Lleida i la seua protecció es troba emparada per la legislació europea, en estar inclòs a la xarxa Natura 2000 i catalana, en estar inclosos al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) a nivell català.

Un estudi científic, elaborat l'any 2003 per un equip de biòlegs i ambientòlegs per encàrrec de l'Ajuntament de Tàrrega, destacava que els hàbitats d'interès comunitari de la zona són els més ben conservats del terme i, alhora, va advertir sobre la seva extrema fragilitat.

mobilització a la Figuerosa contra la planta de compostatge
Foto: Jaume Moya