Medi ambient dijous, 18 de Juliol de 2013

1998, Tres dies de foc i terror que perduren en la memòria: els fets

Autor: editor

Avui es compleixen 15 anys de l'incendi que, el 1998, va assolar més de 27.000 hectàrees de la Catalunya central

El dissabte 18 juliol 1998, s'inicia el foc a Aguilar de Segarra (Bages). Participen en l'extinció 60 camions i uns 300 bombers. En resulten ferides 6 persones i es cremen unes 1.000 hectàrees. L'endemà a 1/4 d'11 del matí es desactiva el nivell 1 del pla Infocat, que significa la retirada de 17 camions i un centenar de bombers. Decisió polèmica ja que els informes de l'Institut Nacional de Metereologia (INM) i de la Direcció General de Medi Ambient de què disposaven els tècnics del centre d'emergències eren desfavorables. El vice-president de l'ADF Amics del Bosc i ex-alcalde d'Aguilar, Josep Bosch, va mostrar la seva disconformitat amb la retirada d'efectius. No es va fer cas i com que les condicions metereològiques eren extremes calia repartir els efectius. A la zona hi van deixar 43 cotxes i 8 aparells de suport aeri.

A les 5 de la tarda, amb unes condicions climatològiques extremes, les flames es revifen a la serra de Castelltallat i avencen cap a Salo i Cardona. En aquesta darrera localitat també es declarà un altre incendi que avança cap a Clariana. Els efectius que participen en l'extinció estan formats ja per unes 1.000 persones, moltes d'elles voluntàries, un centenar de vehicles de bombers i també unes 100 cubes d'aigua de les ADF. El foc, però, avança amb virulència tota la nit, amb flames de fins a 20 metres d'alçada a les tres de la nit.

El recompte oficial d'hectàrees cremades s'eleva ja a 3.000. Els dos incendis s'ajunten provocant una llengua gegant de foc. La sensació general és que no es pot fer res per apagar el foc, ja és massa tard.

El dilluns dia 20, s'incorporen a les tasques els reforços aeris demanats al Govern francès, 3 hidroavions. En total són 24 els mitjans aeris que participen a l'extinció. Es desallotgen unes 600 persones, molts d'elles escolars de colònies que es trobaven a cases de colònies en el municipi de Clariana de Cardener.

A la tarda el president de la Generalitat, Jordi Pujol, es desplaça a Solsona acompanyat pel conseller d'Agricultura, Xavier Marimon. El president declara que 'tot el que s'ha pogut fer s'ha fet. S'ha treballat bé'. En relació a la falta de mitjans, va afegir 'la gent sempre té la sensació que està desamparada quan hi ha un incendi, i, a vegades no es pot arribar a totes bandes '. Ni una paraula, però, respecte a la retirada d'efectius el diumenge el matí. El conseller Pomés, de trist record a la zona, afegia que mentre el foc no sigui dominat els bombers es concentraran en salvar vides humanes, després dels béns materials i en últim lloc, dels aspectes forestals. El cert és que els efectius aeris es concentraven exclusivament a la zona nord, Solsona, i el sud, Torà-Pinós, es trobava desassistit.

A la nit cinc carreteres continuen tallades totalment o parcialment: LV-3005 (Solsona-Torà), LV-314 ( Guissona-Sanaüja), BV-3005 ( Solsona a Torà, entre l'Hostal del Boix i Solsona), BV 3002 (Solsona a Cardona, a l'alçada del santuari del Miracle) i C-1410 (Solsona a Sant Ponç). A la nit, Torà viu escenes de pànic quan el foc travessa la serra de Claret a la de l'Aguda. A darrera hora, les hectàrees cremades ja són 17.000, 12.000 de bosc i 5.000 de cereal. El foc abasta un front de 25 km.

El dimarts 22, Hi ha un canvi generalitzat en les condicions metereològiques, la direcció del vent , major humitat i baixa calor, que faciliten les accions d'extinció. Els mitjans aeris es concentren a la zona nord Hortoneda i Torregassa, a Solsona; al sud, a Torà i a la zona de Boixadors, a l'oest de Castelltallat. Aquests actuaven amb contundència descarregant aigua en els punts on es revifava. L'endemà, les tasques ja es centraven en apagar els petits focus que encara resten encesos i que s'allargaran fins al cap de setmana.

Llegir-ne més al Monogràfic del tema