Els impactes de la fracturació hidràulica

El consum d'aigua i la contaminació i les fuites de metà durant la producció no compensen els beneficis climàtics del gas natural

esquema del fracking

El problema més conegut relacionat amb la fractura hidràulica és el consum d'aigua i la contaminació que s'hi produeix. La fractura hidràulica en consumeix grans quantitats: fins a 20 milions de litres a alta pressió per cada pou per crear les fractures en la roca que alliberarà el gas natural. L'ús de tanta aigua pot arribar a ser un greu problema en llocs que podrien contenir grans recursos de gas però que també pateixen sequeres, com està passant a Texas i a la Xina.

Com desfer-se de l'aigua utilitzada en el procés és una altra de les preocupacions. La fractura hidràulica també podria contaminar les reserves d'aigua potable i augmentar la contaminació de l'aire. I hi ha la preocupació que augmenti l'emissió de gasos d'efecte hivernacle a causa de les fuites de metà.

De fet, un nou estudi dut a terme per l'Agència Internacional de l'Energia (IEA, en anglès) afirma que hi ha –o s'estan desenvolupant– tecnologies que podrien donar resposta a aquestes preocupacions. Si s'adoptessinn, els governs de tot el món estarien més disposats a acceptar el procés de fractura hidràulica, la qual cosa comportaria menys emissions de gasos d'efecte hivernacle i energia més barata. Si no s'adopten, els governs es podrien mostrar reticents a aquest tipus d'extracció i el carbó mantindria la seva posició dominant en la generació d'electricitat. L'IEA calcula que les mesures necessàries per aconseguir que el procés sigui més segur augmentarien una mitjana d'un 7 per cent el cost d'un pou d'extracció.

S'han trobat nivells significatius de metà , el principal component del gas natural, en reserves d'aigua potable situades a prop d'alguns llocs on s'extreu mitjançant fractura hidràulica. Hi ha defensors del medi ambient que suggereixen que aquest procés, que crea fractures en la pissarra, podria obrir un camí perquè el gas natural i altres químics assoleixin aqüífers i es barregin amb l'aigua potable. En aquest sentit l'estudi de l'IEA suggereix que caldria prohibir el mètode en les explotacions en què la fracturació hidràulica es fa a molt a prop del nivell de l'aigua potable.

L'AIE afirma que és més probable que la contaminació de l'aigua sigui perquè les empreses extractores construeixen pous inadequats per conduir el gas natural. Els pous van folrats amb ciment i metall per impedir que el gas natural contamini els aqüífers. Però en alguns casos aquest encofrat està mal fet i s'obren canals. "En els casos en què hi ha hagut fuites de gas, ha estat perquè el ciment no estava ben col·locat", afirma Franz-Josef Ulm, professor d'enginyeria civil i mediambiental de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT en les seves sigles en anglès). Aquest problema es podria resoldre fent l'encofrat correctament i fent un acurat seguiment de la integritat del pou. "Respecte a la fabricació de l'encofrat de ciment, existeixen solucions. La pregunta és si s'estan utilitzant o no", afirma Ulm.

També hi ha la possibilitat de reduir el consum d'aigua utilitzant altres líquids, com el propà (el que implicaria altres reptes mediambientals) o barrejant diòxid de carboni o nitrogen amb aigua per crear escumes. És possible que amb el temps es puguin barrejar petites quantitats d'aigua amb partícules sòlides dissenyades per fluir fàcilment, segons Ulm.

Un altre temor a la contaminació sorgeix de l' ús de productes químics juntament amb l'aigua per part les empreses que realitzen l'extracció mitjançant fractura hidràulica . La major preocupació no són els propis productes químics ja barrejats, ja que estan molt diluïts, sinó el maneig d'aquests en la seva forma concentrada. Els abocaments a la superfície podrien amarar el sòl i contaminar l'aigua potable. La solució seria folrar amb plàstic la zona on es manegen els químics i vigilar per si es produeix alguna fuita. Els investigadors també estan desenvolupant productes químics menys tòxics o tècniques que eliminen la necessitat d'usar-los.

Tanmateix, encara que es resolgui el problema dels productes químics, les aigües residuals continuen plantejant un repte. L'aigua que torna a la superfície està contaminada no només amb els químics que s'hi van afegir abans de bombar, sinó també amb altres elements, metalls pesats i, en alguns casos, materials radioactius naturals alliberats de les profunditats.

Quan l'aigua torna a la superfície, el gas natural i altres hidrocarburs alliberats pel procés de fractura hidràulica també surten. En molts casos es permet que el gas s'alliberi a l'atmosfera fins que l'aigua deixa de fluir. El principal component del gas natural -el metà- és un gas d'efecte hivernacle molt més potent que el diòxid de carboni, així doncs, aquesta pràctica podria contrarestar qualsevol reducció en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle derivada de cremar gas natural i no carbó; és a dir, seria pitjor el remei que la malaltia, com ha revelat un recent estudi d'investigadors de la National Oceanic and Atmospheric Administration a partir d'unes mostres d'aire a Denver (Colorado). Dit d'una altra manera,les fuites de metà durant la producció no compensen els beneficis climàtics del gas natural.