Els bolets dilluns, 25 de Octubre de 2010

Pebràs

Autor: editor

Família: russulàcies. En boscos planifolis, sovint creix formant colònies. Hi ha qui el plega i qui no. Es menja a la brasa

Pebràs (Russula delica)

Morfologia

· El barret adult pot assolir 16 cm de diàmetre, de color blanc brut a crema, convex primerament i després pla per finalment adquirir la forma d'embut.
· Cutícula seca, no separable de la carn, de color blanquinós i amb taques marrons al centre. La vora és lobulada i incorbada cap a l'interior.
· Làmines poc decurrents, blanquinoses al principi i després ocràcies, gruixudes, amples, ben separades, que no baixen per la cama o ho fan molt poc. Les arestes es taquen de color marró clar en ésser fregades.
· Cama blanca amb taques irregulars marrons, cilíndrica, robusta, curta (3-6 x 2-3 cm), sempre menor al radi del barret.
· Carn blanca, dura, de gust variable (de coent a dolç) i no canvia de color al tall.
· Les espores són de color blanc cremós, el·líptiques o quasi rodones i fan 8-11 x 6-9 micres.

Dades generals

Nom científic: russula delica
Sol estar cobert de terra i de fulles que el mateix bolet ha remogut per a poder sortir. Té un olor agradable quan és jove, mentre que amb la maduresa adquireix una desagradable olor de peix.
í‰s tòxic en cru però, un cop cuinat, és comestible