Economia divendres, 17 de Octubre de 2014

L’economia de la Segarra creix per sobre de la mitja catalana el 2013

Autor: somsegarra

Lleida va ser la demarcació catalana amb la caiguda més important, segons l'Anuari Comarcal de Catalunya Caixa

Segarra estructura PIB 2013 Foto: Catalunya Caixa

El PIB de la Segarra va presentar un creixement de l’1,31% el 2013 (davant el 0,52% del 2012), molt allunyat de la caiguda de Catalunya (-0,48%), segons les dades que recull l'Anuari Econòmic Comarcal 2014 de CatalunyaCaixa. Els resultats del 2013 reflecteixen les pèrdues de la construcció (-4,87%) i els serveis (-1,00%), mentre que el primari (9,52%) i la indústria (1,82%) varen presentar creixements. Amb aquest avenç del VAB, el canvi total de la crisi 2007-13 situa el VAB comarcal un 1,90% per sobre els registres del 2007, molt allunyat de la pèrdua mitjana catalana (-4,92%), reflex del fort augment acumulat del primari (58,37%) i l’increment en els serveis (5,73%), en part compensats per la contracció de la construcció (-38,02%)
i de la indústria (-3,24%).

El 2013, el primari va augmentar per l’expansió de l’agricultura (20,74%), impulsada pels cereals (21,52%), parcialment compensada per la davallada de la ramaderia (-1,58%), amb les produccions del porquí i l’aviram variant d’un 0,17% i del -8,60%, respectivament.
La producció industrial va millorar per l’avenç de l’energia (2,78%) i de les manufactures (1,81%). Entre aquestes, la millora de l’alimentació (3,03%) i de la metal·lúrgia (1,04%) va estar parcialment compensada per l’equipament elèctric i electrònic (-3,61%). En aquest context, el 2013 els afiliats al sector industrial van caure del -0,24%, mentre que l’atur registrat del sector ha crescut, entre el 2007 i el 2013, d’un 99,2%. La continuïtat de la caiguda de la construcció (-4,87%, davant el -9,03% del 2012), reflecteix, en particular, la dinàmica del sector residencial, on els habitatges en construcció i els iniciats van caure a ritmes del -25,0% i -50,00%, respectivament. A aquesta davallada s’hi va sumar la d’obra pública (-11,14%), de forma que el mercat de treball es va reduir novament (els afiliats al règim general i d’autònoms de la Seguretat Social caigueren d’un -13,68% el 2013), mentre que l’atur registrat el 2007-13 ha augmentat d’un intens 495,1%.

Finalment, la davallada als serveis va ser conseqüència de la caiguda dels privats (-0,52%) i, també, dels públics (-2,33%). Així, el comerç, que aporta prop del 21,82% del VAB terciari, va presentar un decrement del -1,30%, mentre que el sector d’altres serveis a empreses (20,40% del pes) va créixer (1,35%). Amb aquesta dinàmica, els afiliats a la branca de serveis van reduir-se d’un -0,24%
el 2013, amb un augment de l’atur registrat el 2007-13 en aquesta branca del 183,48%. En el seu conjunt, els afiliats al règim general i d’autònoms de la Seguretat Social varen caure d’un -1,40% el 2013, amb un increment total de l’atur registrat del 183,9% entre el 2007 i el 2013, força superior al 148,55% de la mitjana de Catalunya.

Lleida, la demarcació catalana amb la caiguda més important

L’informe destaca que el conjunt de l’economia lleidatana va registrar la major caiguda de les quatre demarcacions catalanes durant el 2013 amb una disminució del PIB del -0'95%, respecte el -0,48% de la mitjana de Catalunya. Aquesta contracció de l'economia lleidatana durant el 2013 va ser inferior, però, a la registrada el 2012 (-1,95%). Malgrat ser la demarcació amb pitjors resultats l'any passat, Lleida ha obtingut els millors resultats globals en el període 2007-2013, superant la crisi amb una caiguda del prop del 4%, quan la mitjana de Catalunya ha estat de prop del 5%.

La resposta d'aquesta major caiguda de l'economia lleidatana Lleida al 2013 cal buscar-la sobretot en el comportament del sector serveis (-1,54%), amb un pes del 64,5% del PIB la demarcació, i que va registrar a Lleida una caiguda superior a la resta de demarcacions, especialment pel que fa al turisme i als serveis a les empreses. La construcció a Lleida (-6,56%) va seguir la tònica d'importants pèrdues d'activitat derivades de la crisi durant el 2013, a un nivell similar a la mitjana catalana (-6,70%). El sector representa el 10.8% del PIB lleidatà.

Per contra, la indústria, amb un pes del 14,12% del PIB, i el sector primari (del 10,65%) van obtenir creixements a la demarcació de l'1,63% i de 4,84%, respectivament, tot i que no van ser suficients per compensar la davallada del sector terciari.

La Segarra i la Noguera les úniques comarques lleidatanes amb creixement

Per comarques, només la Segarra (1,31%) i la Noguera (0,11%) van registrar resultats positius, a banda del Pallars Jussà (-0,24%), que també es va situar per damunt de la mitjana catalana del 2013 (-0,48%). La resta de comarques lleidatanes van presentar resultats pitjors a la mitjana. L'Alta Ribagorça (-2,89%), el Pallars Sobirà (-2,40%), les Garrigues (-2,02%), l'Alt Urgell (-1,97%), lel Solsonès (-1,8%) i el Segrià (-1,20%) van ser les comarques que més van retrocedir, mentre la resta ( Val d’Aran, Pla d’Urgell, Urgell, Cerdanya) presenten davallades d'entre -1% i la mitjana catalana.

CatalunyaCaixa-Anuari-2014.pdf