L’alcaldessa de Calaf i l'exalcalde de Ponts, a la llista d'imputats de CatalunyaCaixa

La Fiscalia de Delictes Econòmics ha demanat la imputació de l'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra i de l'exdirector general Adolf Todó, així com d'altres 52 membres del Consell d'Administració el 2010

l'expresident de catalunya caixa narcís serra i l'exdirector general adolf todó

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat la imputació de l'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra i de l'exdirector general Adolf Todó, així com d'altres 52 membres del Consell d'Administració el 2010, per aprovar augments retributius malgrat la "situació crítica" de l'entitat. Segons la denúncia, signada pel fiscal especial contra la corrupció i la criminalitat organitzada, Fernando Maldonado, a Catalunya Caixa han existit els últims anys retribucions i indemnitzacions "desproporcionades i alienes a la real situació d'insolvència" de l'entitat, per la qual cosa mereixen ser investigades, "sobretot tenint en compte que s'han produït en un entorn de greu crisi econòmica".

Entre els 54 membres del consell d'administració que el fiscal ha demanat que siguin imputats hi figuren l'alcaldessa de Calaf, Maria Antònia Trullàs, que hauria estat, entre 2009 i 2011, consellera de l'entitat, primer Caixa Manresa i després de Catalunya Caixa, i Estanis Falip, que va ser l'alcalde de Ponts del 1995 al 20011. També hi ha altres càrrecs polítics de la Catalunya Central com l'ex-alcalde de Manresa Josep Camprubíi i representants dels sindicats CCOO, UGT i Sindicats d'Estalvis de Catalunya (SEC).

Aquestes són les claus de la denúncia de la Fiscalia Anticorrupció:
1. "Abús del càrrec"
Per al fiscal, els 54 membres del consell d'administració denunciats van aprovar augments retributius i van garantir indemnitzacions als alts càrrecs "amb evident abús del càrrec", ja que "van utilitzar els fons d'una entitat amb connotacions i transcendència públiques, en benefici propi i amb clar perjudici per a l'entitat, la qual cosa va contribuir a la seva greu crisi financera".

2. Demanen ajut al FROB i s'apugen els salaris en contra del criteri d'Europa
En el seu escrit, el fiscal demana la imputació de 54 membres del consell d'administració de Catalunya Caixa el 2010 per un delicte d'administració deslleial per aprovar al gener i a l'octubre del 2010 sengles resolucions per augmentar el sou dels membres del comitè de direcció, malgrat que, a causa de la "situació crítica" i d'"insolvència" de l'entitat, van haver de demanar al juliol d'aquell any 1.250 milions d'euros d'ajuda al FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària). En la denúncia es remarca que els directius es van apujar les retribucions variables en contra del criteri de la Comissió Europea, que les considerava una forma inconvenient de retribuir els alts directius, "ja que per a la seva percepció procuren un benefici ràpid de l'entitat, que desemboca en un perjudici a mitjà termini en assumir riscos no desitjats".

3. Utilització reprotxable dels fons de l'entitat
"Tot això -segons el fiscal-, denota una reprotxable i espúria utilització dels fons d'una entitat l'únic objectiu de la qual ha de ser procurar un adequat benefici per destinar-lo a obra social i evitar un malbaratament dels esmentats fons en benefici dels alts directius".

4. Primer augment de sou per a Todó i Massana
El primer acord al qual es refereix el fiscal es va aprovar el 19 de gener del 2010, amb l'oposició d'una única consellera i l'abstenció de dos més, i va consistir a augmentar el sou variable anual de l'aleshores director general Adolf Todó del 35 al 50%, i del seu adjunt, Jaume Massana, del 35 al 45%.

5. Deu mesos després, segon augment de sou per a Todó i Massana
El segon acord es va aprovar el 13 d'octubre del mateix any -amb set vots en contra i set abstencions- per augmentar el sou per a l'any 2011 dels membres del comitè de direcció, de manera que Todó va passar a cobrar 812.501 euros (davant els 800.481 que cobrava), i Massana, 610.201 (598.428).

6. Més diners per als directius mentre l'entitat s'enfonsa
El fiscal sosté en la denúncia que aquests acords es van aprovar en una "situació crítica" i d'"insolvència" de l'entitat i que, per comprendre el seu abast, s'ha de tenir en compte que una vegada iniciada el 2007 la "important crisi econòmica que encara estem vivint", l'entitat va seguir empitjorant els seus resultats econòmics fins a haver de ser rescatada pel FROB.

7. El rescat del FROB
En la denúncia, el fiscal detalla que després de reduir dràsticament beneficis i entrar en pèrdues, el juliol del 2010 es va fer "urgent" la intervenció del FROB, que va haver d'aportar 1.250 milions, el 23,51 % dels recursos propis de l'entitat. L'octubre del 2011, el FROB va haver de desemborsar 1.718 milions més a Catalunya Caixa, amb la qual cosa va passar a assumir el 89,74% del capital del nou banc, sortit de la fusió de les caixes d'estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa, que va fructificar el juliol del 2010. Finalment, el FROB va aportar el desembre del 2012 altres 9.084 milions d'euros a l'entitat, i va passar a tenir el 100% del capital. Catalunya Caixa va tancar l'any 2012 amb unes pèrdues de prop de 12.000 milions d'euros.

8. 12,2 milions d'euros per a Todó
Todó, que va presidir Catalunya Caixa entre l'octubre del 2011 i el maig del 2013, fins que el FROB el va destituir, va guanyar a l'entitat un total de 4 milions d'euros -3,1 en retribució fixa i 0,8 en retribució variable- i es va assegurar pòlisses i plans de pensions per valor de 8,2 milions d'euros, segons es detalla en la denúncia de la Fiscalia.

9. Indemnitzacions escandaloses
En el marc d'aquesta "irresponsable política de retribucions" assumida pels òrgans de l'entitat, ja que els sous de Todó i Massana no van deixar de pujar entre 2009 i 2011, el fiscal també remarca en la denúncia les "escandaloses i milionàries indemnitzacions percebudes" per exalts càrrecs després de la fusió, com Lluís Gasul (que va cobrar 7,4 milions d'euros), Ricard Climent (1,3 milions) i Gloria Ausio (1,3 milions).

10. Narcís Serra: càrrec representatiu però amb un sou de fins a 260.000 euros anuals
El fiscal destaca, a més, que malgrat que Narcís Serra -que va ser alcalde de Barcelona i vicepresident del govern espanyol amb Felipe González- tenia un càrrec representatiu a l'entitat, rebia "elevats emoluments en concepte de dietes", que el 2006 van arribar als 135.707 euros, fins que entre 2007 i 2010 va combinar les dietes amb un sou i va passar a cobrar entre 236.000 i 260.000 anuals.

Ma. Antònia Trullàs, alcaldessa de Calaf, i l'exconseller Nadal
Foto: Gencat