El Premi Sikarra guardona Josep Guitart per una vida dedicada al jaciment romà de Iesso

Hi va arribar el 1974 arran de les excavacions d’uns joves. ‘Des de llavors el parc romà, com si hagués pres vida, m’ha anat acompanyant fins avui’, explica.

Parlament de Josep Guitart Premi Sikarra 2024 Foto: efes

El Premi Sikarra, que organitzen la Fundació Jordi Cases i Llebot i l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs (EFES), va guardonar el capvespre de dissabte a Guissona, el director de l’excavació de la ciutat romana de Iesso, Josep Guitart i Duran, per la seva dedicació durant cinc dècades de recerca que el fan la veritable ànima del projecte. Guitart i el seu equip, han situat el parc romà de Guissona entre els jaciments més importants per conèixer el procés de romanització de Catalunya. En l’acte de lliurament, Guitart va explicar que va arribar a Guissona l’any 1974, a petició de l’arqueòleg Emili Junyent, que li havia explicat que uns joves de Guissona -Francesc Santacreu, Santi Mercadé, Ramon Santaeulària i Ramon Ribera- estaven excavant i havien fet la troballa d’una claveguera romana a la Fassina. Va explicar també que fins llavors no estava identificada la ciutat romana. Les excavacions fetes l’any 1933 a la plaça del Vell Pla arran d’un encàrrec que va fer l’Institut d’Estudis Catalans a Joan Colomines, únicament van situar vestigis d’un assentament ibèric. És a partir de les dècades dels anys 70 i 80 de la passada centúria quan es comencen a trobar restes d’època romana i va sorgint l’esquelet de la ciutat, arran de les troballes a la Fassina i també en les excavacions al subsol de la població. Guitart va explicar que ‘des de llavors, el parc arqueològic de Iesso, com si hagués pres vida, m’ha anar acompanyant fins avui’. Ara és un projecte cabdal per entendre la romanització a les terres de l’interior de Catalunya, va dir. Guitart va manifestar que se sent molt feliç pel fet que el Premi rebut surt de la societat civil.

El compromís i trajectòria de Guitart amb Guissona ha anat molt més enllà de la dedicació professional, traçant vincles personals i acadèmics que han permès crear tota una escola d’arqueòlegs i conscienciar el veïnat de la importància del seu passat. Fins al punt que la ciutat romana ha inspirat algunes principals festivitats de l’any com són el Mercat Romà i la Bacanal, que tenen una durada d’una setmana.

L’acte de lliurament del premi va tenir lloc a l’Ateneu de Guissona. La glosa de Josep Guitart la va fer l’arqueòleg guissonenc Josep Ros, impulsor de la seva candidatura al Premi Sikarra; el discurs del Premi va ser a càrrec de la presidenta d’EFES, Maria Garganté, que va destacar l’objectiu de vertebrar la comarca que te aquest guardó, i també la tasca que ha fet Josep Guitart i de l’equip d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona per situar la ciutat romana de Iesso dins els recorreguts importants de la romanització a Catalunya. El lliurament del Premi el va fer el president de la Fundació Jordi Cases i Llebot, Xavier Rivera. Van participar també en els parlaments l’alcaldessa de Guissona en funcions, Agnès Pla, i el director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull, que van donar la benvinguda al prop d’un centenar d’assistents. En finalitzar l’acte, el duet de flauta i piano format per Xesco Grau i Guillem Garcia van fer un petit concert amb peces com “Summertime” i “Lágrimas negres”.

Es tracta de la tretzena edició d’aquest Premi que reconeix la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra. El guardó es una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix la moneda Sikarra, adquirida per l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases, documentada fa 2.300 anys.

Actuació musical Premi Sikarra 2024
Foto: efes