Cultura dimarts, 29 de Maig de 2012

L'església de Santa Maria de Sanaüja declarada bé cultural d'interès nacional

Autor: editor/jaume moya

El Govern considera que cal preservar aquest espai pel seu interès històric i cultural

Església de Santa Maria Foto: Jordi Bibià

El Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional (BCIN) l'església de Santa Maria, a Sanaüja (Segarra), en la categoria de monument històric. L'església de Santa Maria de Sanaüja és un dels exemples de la implantació del gòtic lleidatà, que incorpora elements estructurals, constructius i també decoratius, tant gòtics com barrocs. Com a elements més rellevants destaquen el traçat de la seva planta, els trets tipològics i arquitectònics de l'estil gòtic, en particular les claus de volta, la façana barroca, així com la seva imatge urbana en el marc de la Plaça Major de la població.

L'església parroquial és coneguda amb el nom de Santa Maria de la Plaça, l’església primitiva estava situada al costat del castell, actualment en ruïnes.

Pel que fa als elements arquitectònics destacar que la façana actual és d'estil barroc, es va afegir entre el 1773 i el 1805, amb aparell regular, cantoners encoixinats i rematat per una cornisa motllurada de perfil mixtil·lini. La porta d’accés presenta un frontó quasi semicircular, formant un timpà, decorat només per una petita fulla d’acant a mode de cul de llàntia; l’entrada s’emmarca entre dues columnes estriades i, a banda i banda, dos òculs ovals il·luminen l’interior. El centre de la façana el presideix un rosetó motllurat sota un petit finestral on, fins l’any 1936, hi hagué una imatge de la Mare de Déu amb el Nen.

L’interior és d’una sola nau i absis trapezoïdal, d’estructura gòtica (construïda entre 1509 i 1515 sota la direcció del mestre d'obres de Balaguer, Joan Gausia). Coberta amb volta de creueria de quatre trams, presenta capelles laterals asimètriques, destacant la capella de Sant Pere, amb arc ogival ornat amb motius florals. En època barroca s’hi afegeixen dues capelles laterals anteriors al presbiteri, formant una mena de creuer, cobertes amb cúpules sobre petxines i rematades per un llanternó. Durant la Guerra Civil, un gran incendi en va malmetre les pintures.

El campanar actual, situat sobre la façana del temple, també es va construir al segle XVIII.

El temple, que forma part del bisbat d'Urgell, ha estat restaurat recentment amb obres per a la rehabilitació de la coberta i reforç de façana