L'informe del CADS alerta dels perills d'inviabilitat del Canal Segarra Garrigues

L'informe del comité d'experts de la Generalitat alerta que l'elevat preu de l'aigua, la no adequació a la normativa europea i la manca de recursos hídrics posen en perill la infraestructura

El Canal al seu pas entre Florejacs i Renan, dins la la ZEPA dels plans de Sió Foto: Jaume Moya

L’informe del Comité Assessor per al Desenvolupament Sostenible fa una acurada anàlisis dels elements estratègics del projecte del Canal Segarra Garrigues i conclou el perill que el Canal esdevingui inviable.
Entre d'altres aspectes, el CADS denuncia la manca de diàleg amb el territori i els seus agents, el fet que no hi hagi garantia d'abastament d'aigua suficient des de la conca del Segre (amb el canvi climàtic el cabal tendiria a disminuir), que no s'hagi fet una adequada promoció entre els regants que n'hauran de suportar el 40% dels costos i la necessitat d'una imprescindible modernització del sistema de reg al Canal d'Urgell (que suposaria un cost addicional de 1.150 M€). Alhora, assenyala la possible restricció de disponibilitat de reg per garantir cabals ambientals i l'elevat preu de l'aigua que en resultarà de tot plegat, considerant que la normativa imposa la recuperació de les inversions fetes.
També es lamenta la destrucció hàbitats naturals, especialment a través del procés de concentració parcel·lària, amb la consegüent afectació de la biodiversitat, i el desmesurat creixement de regadius, que pot incrementar les a plagues i augmenta salinitat de l'aigua al tram baix de l'Ebre; així com l'incompliment de la Directiva Ocells, indicant que el procés d'infracció obert a la Unió Europea encara està vigent per estudiar la insuficient protecció de les aus estepàries, malgrat les consecutives ampliacions de la zona de protecció ZEPA.
Davant de tot això, fa un seguit de recomanacions que parteixen de modificar la governança del canal, implementant una gestió presidia per la màxima transparència i que estigui en mans d'un òrgan públic que englobi administracions i usuaris. Aboga perquè el Canal sigui una veritable contribució al desenvolupament integral del territori i proposa la creació d'un banc de terres que faciliti l’accés de la pagesia al sòl agrari i eviti l'abandonament de les explotacions familiars. Al mateix temps, defensa un model de producció agroalimentària (englobat dins un projecte de la "Bioregió catalana alimentària") que paretixi dels productes agraris mediterranis de qualitat ja existents a la zona i potenciï el vi i oli de qualitat, aprofitant les DO Costers de Segre i Garrigues.
A banda d'això, la necessitat de potenciar la distribució de producte al mercat interior català i la realització de programes de sensibilització dels regants en favor del reg eficient, l'estalvi d'aigua i l'ús responsable de fitosanitaris, així com la tarificació de l'aigua distingint usuaris agrícoles dels no agrícoles (domèstics, industrials o turístics) i la limitació d'extensió de regadius per protegir hàbitats naturals són altre mesures que es considerarien estratègiques. En relació a les ZEPA, les posa en valor a la través de la promoció del turisme ornitològic i els altres atractius potencials de la zona, però postula la compensació als regants que s'han vist perjudicats en les seves expectatives.
L'informe alhora proposa un seguit d'usos del canal addicionals al regadiu, cadascun dels quals tindria una tarificació de l'aigua diferent, amb un preu que fos solidari amb el regant, com podrien ser la generació hidroelèctrica (aprofitant el diferencial de cota), el desenvolupament turístic a partir dels elements ja existents, el subministrament a la indústria agroalimentària i l' ús del traçat del canal com a via de telecomunicacions i evacuació electricitat produïda.
Finalment, deixa porta oberta a transvasament per garantir abastament d'aigua a Catalunya en cas de sequera i com a últim recurs.
Adverteix, però, que en l’actual marc polític i competencial, les decisions més importants es troben sota la responsabilitat de l’Estat espanyol, per la qual cosa apunta la necessitat que els objectius a assolir siguin concertats amb el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

L'informe recomana la limitació extensió de regadius per protegir hàbitats naturals
Foto: Vila de Torà

El desenvolupament turístic del potencial de la zona és una de les vies proposades pel CADS
Foto: Jaume Moya