Agricultura dilluns, 29 de Setembre de 2014

L’all de Belltall

Autor: somsegarra

Aquest 2014 la collita ha superat els 2.000 forcs, unes set tones

L’all de Belltall és un all de grill vermell de cabeça petita conreat en secà, a una alçada de 800 metres. Aquestes condicions li donen una textura molt fina, un gust coent i saborós, a més té un alt poder de conservació, els alls aguanten d’ una collita a l’altra. Tot i ser més petit que els que estem acostumats a veure als supermercats, té un sabor més fort i fi que es manté durant més temps. El seu cultiu és natural ja que en el seu procés de producció no precisa de cap tipus d’herbicida i tot el treball es realitza manualment (plantar, escugular -arrencar un grill que impediria que l'all creixés en condicions-, entrecavar, arrencar i, finalment, enforcar).

Aquest 2014 la collita, que es fa pels volts de Sant Joan, ha superat els 2.000 forcs, unes set tones. Cal recordar que l'all se sembra abans de Nadal i s'arrenca a inicis d'estiu. Després s'enforca, amb sègol, habitualment amb 25 cabeces per cama, i ja està llest per vendre.

Tot i que en els darrers anys havia minvat molt el nombre de gent que cultivava all a la zona, amb la creació de l'agrupació de productors d'all de Belltall, a mitjans de l'any 2011, actualment hi ha una vintena de productors i es treballa en diverses línies d'investigació per tal de millorar aquesta varietat.

Pel que fa als preus de mercat estan entre els 16 euros el Forc petit de 26 cabeces mitjanes o grans i els 30 el Forc gran de 50 cabeces grans.

Un cultiu de fa anys

L’all es cultiva a Belltall des de fa més de 300 anys, l’època del Carlà de Belltall. El període de màxim esplendor de l’all va ser els anys 40 i 50 del segle XX en el qual es produïen uns 400 forcs, de 100 cabeces cadascun, per casa. La producció d’alls significava un 30% de la producció agrícola de les famílies, la resta era el cereal, i en algunes podia arribar a ser el 80%. Molta part de la producció anava a Banyoles, perquè a Rocafort de Queralt hi havia un corredor que se n’encarregava de contactar amb els compradors d'aquesta localitat. També en petites quantitats es comercialitzava als mercats pròxims com Tàrrega, Agramunt o Sarral. Tal era l’importància dels alls que fins i tot el mercat de Tàrrega en dedicava tota una vorera.

L’any 1956 (el 2 de Febrer i el 20 de febrer) es van produir unes glaçades que van matar tot els alls sembrats. Per sort, hi havia famílies que encara tenien alls per vendre i es van utilitzar aquests alls com a llavor, evitant que es perdés la varietat. Els mes vells també expliquen que l’any 1890 hi va haver un altra glaçada que va matar tots els alls. En canvi, l’any 1905 hi va haver una sequera molt forta i els alls van ser molt petits.

L’all s’ha imposat, des de fa més de sis mil anys, com a un saborosíssim condiment alimentari i remei popular per a una infinitat de mals. Des que Pasteur, en el segle XIX, va descriure el poder bactericida de l’all, la comunitat científica el reconeix com a una substància preventiva i curativa de primera magnitud, s’entén que la seva ingesta millora sempre el sistema immunològic.