Medi ambient divendres, 10 de Maig de 2013

Deixeu l'urani sota terra!

Autor: Redacció

Alternativa Verda reclama que el Govern i el Parlament declarin el territori català lliure de l'extracció de combustibles fòssils i radioactius.

vista general de Calaf Foto: torelló

La organització cívica-política ecologista Els Verds-Alternativa Verda, pionera de l´ecologia política a Catalunya, davant de la notícia de que la multinacional australiana Berkeley Resources, vinculada al lobby nuclear internacional, ha sol·licitat a la Generalitat permís per fer prospeccions a la recerca d´urani a l´Alta Segarra, vol fer pública la seva posició:   

1.- Berkeley Resources i la seva filial espanyola Minera del Río Alagón, ja va fracassar al intentar fer prospeccions d´urani a Salamanca i Extremadura per la forta oposició dels ajuntaments afectats i del grups antinuclears i ecologistes.

  2.- Trenta sis anys després es repeteix l´agressió a Calaf, quan la Junta de Energía Nuclear (JEN), el setembre de 1977, va sol·licitar una gran extensió de la comarca per l´exploració i explotació de minerals radioactius.   

El 17 de març de 1979 el BOE va publicar quatre decrets pels quals es declaraven zones de reserva provisional a favor de l´Estat per a la investigació de minerals radioactius en territori català en una extensió total de 777.330 hectàrees; la Zona 46 de Calaf amb 339.660 ha., la més gran; la Zona 51-Olot, amb 286.470 ha.; la Zona 52-Centelles, amb 75.600 ha. i la Zona 67-Terrassa amb 75.600 ha.

  El 7 de juny de 1979 es varen constituir dos consorcis internacionals per l´exploració i explotació de minerals radioactius negociats amb les multinacionals nord-americanes Chevron i Exxon. El de Catalunya estava configurat per la JEN i la Empresa Nacional del Uranio (ENUSA) en un 40%; la Promotora de Recursos Naturales en un 20% i la Chevron Resources en un 40%.  

El 26 de maig es va crear la Coordinadora d´Ajuntament per una Moratòria Nuclear (CAMON), integrada per tots els ajuntaments afectats per aquests decrets. Es varen organitzar manifestacions amb la presència de dotzenes de milers de persones; actes informatius i suport de personalitats com els del poeta Joan Oliver/Pere Quart, Comitè Antinuclear de Catalunya, revista "Userda" i comitès anti-urani organitzats a cada comarca. Una comissió de científics independents va assessorar a la CAMON i documentà els perills de les mines d´urani (veure ‘Catalunya sota el perill de l´urani’, Oriol Cabré, Pere Carbonell, Josep Puig i Santiago Vilanova, Edicions 62, 1981. Edició retirada del mercat!).   

3.- L´Estat espanyol no ha retirat aquestes reserves i durant la transició el Parlament català no ha exigit el seu derogament.

  4.- Els estudis efectuats per la comissió científica de la CAMON va demostrar els greus efectes que les prospeccions i les futures explotacions d´urani tindrien per l´entorn i la salut de la població, especialment per la contaminació radioactiva de les aigües i de l´atmosfera provocades pel radó, gas radioactiu, que es produeix en la trituració de la pechblenda i la uranita, associades a materials carbonífers, i la utilització d´agents àcids per la concentració de l´urani.   

5.- El Departament de Territori i Sostenibilitat i la seva Direcció General de Qualitat Ambiental davant la sol·licitud de Minera del Río Alagón no manté cap posicionament i guarda silenci. Com en el cas del "fracking" el Govern Mas amaga el cap sota l´ala. Deixar que multinacionals energètiques hipotequin el territori català seria fer un flac servei al futur Estat català. Si s´autoritzen aquestes prospeccions d´urani serà com retornar al franquisme i a les accions autoritàries dels militars de la JEN i dels seus aliats.

  En conseqüència:

  1.- Denunciem el silenci del Govern Mas sobre les intencions de l´Estat espanyol i de la multinacional Berkeley Resources, vinculada al lobby nuclear internacional, de introduir la mineria de l´urani a Catalunya.

  2.- Aquesta complicitat té clara relació amb la postura de CiU a favor d´un Estat català nuclearitzat i d´acceptar que les elèctriques Endesa i Iberdrola allarguin la vida útil de les centrals d´Ascó i Vandellòs a més de 40 anys.

  3.- Exigim que el Govern i el Parlament declarin el territori català lliure de l´extracció de combustibles radioactius i fòssils.   

Aquest comunicat el subscriuen també: el Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear; la sectorial E3 per la Independència (ecologia, energia i entorn) de l´Assemblea Nacional Catalana; l’Associació Una Sola Terra i l´Associació Dia de la Terra.

Territoris afectats

L’empresa Minera del Río Alagón S.L, filial espanyola de la multinacional Berkeley Resources Limited, està interessada en nou municipis anoiencs: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana. I també pel municipi de La Molsosa (Solsonès). Els municipis contemplats als plans de l’empresa han rebut una carta de la Direcció General de Qualitat Ambiental –pertanyent al Departament de Territori i Sostenibilitat- per tal que puguin presentar al•legacions al projecte.

El Departament s’encarregarà d’avaluar l’impacte ambiental del projecte i han assegurat que 'es buscarà el consens i no s’admetrà cap pràctica que vagi en contra dels interessos del territori'.

L'urani

És l'element químic més pesant d'origen natural que es troba sobre la Terra. Pertany a la sèrie dels actínids i el seu isòtop urani-235 és usat com a font d'energia en els reactors nuclears i les armes nuclears. L'urani natural està format per tres tipus d'isòtops: urani-238, urani-235 i urani-234 . De cada gram d'urani natural el 99'28 % de la massa és urani-238, el 0'71% és urani-235 i el 0'005% és urani-234. La proporció entre urani-238 i urani-235 és la mateixa a tota la Terra.
L'urani es troba a la Terra des de la seva formació, repartit en molt petites quantitats al sòl, especialment a les roques, i també a l'aigua, sempre combinat amb altres elements. Es troba en una mitjana de dos a quatre parts per milió a l'escorça terrestre, sent quaranta vegades més abundant que la plata, per exemple.

L'urani en qualsevol de les seves formes (natural, enriquit o empobrit), en ésser un metall pesant, posseeix una certa toxicitat, podent afectar el sistema renal, depenent els efectes de la quantitat incorporada a l'organisme. A més l'urani, per la inestabilitat del seu nucli, presenta radiotoxicitat. L'exposició directa a la radioactivitat de l'urani, en nivells prou importants, pot causar la síndrome de les radiacions aguda.
Pel que fa al medi ambient, l'activitat dels humans amb urani és font de contaminació radioactiva, que compren les fases de mineria, purificació, processat i dipòsit dels residus.